XAVIER LLASTARRI
PRESIDENT DEL REUS
“Va ser un pas gran, però calma, que no hi ha res fet”
Xavier Llastarri és prudent tot i el 0-3: “El mateix que vam fer nosaltres ho poden fer ells”
“Som cauts, però això no significa que no ho tinguem bé o que estiguem acollonits”
Si algú m'hagués dit fa deu anys que ara estaríem parlant de segona A, li hauria dit: “T'has tornat boig!” Era impensable
El president del Reus, Xavier Llastarri, està vivint dies històrics a l'entitat. El dirigent, que ja va estar al capdavant del club del 2004 al 2009, en aquells anys en què el conjunt roig-i-negre vivia encallat a tercera divisió, espera que diumenge es concreti l'ascens, un ascens a segona A que seria memorable. Després del 0-3 a El Sardinero, a la capital del Baix Camp hi regna l'eufòria, però a ell li toca rebaixar-la. Res de celebracions. Almenys, fins diumenge que ve.
Diumenge la van fer grossa. Expliqui'm una miqueta com està el panorama...
Doncs ja va ser apoteòsic el que vam viure en l'última jornada, en quedar campions al camp del Cornellà, i ara estem molt contents perquè hem fet un pas importantíssim per pujar a segona A amb la victòria a l'estadi del Racing. Això sí, no hi ha res fet. El mateix que vam fer nosaltres allà ho poden fer ells, que no estem parlant de qualsevol equip: ens ha tocat el rival més històric. Per tant, precaució i prudència.
Com es controla l'eufòria? Tenint en compte el resultat i la imatge de l'equip, no deu ser senzill...
El cas tan recent del Girona [va guanyar 0-3 a La Romareda en el play-off d'ascens a primera i després va perdre a casa 1-4] el tenim tots a la retina, i això ens ajuda a ser cauts i no fer volar coloms. Queden 95 minuts i ja veurem què passa. Ara bé, som prudents, però això no vol dir que no haguem fet ja un pas important o que estiguem acollonits.
La plantilla, com la veu?
Ells estan molt conscienciats i veuen encara més la dificultat de tot plegat del que ho faig jo, ja que són els que estan al peu del canó. Els he vist molt centrats i amb ganes que sigui diumenge. Segur que donaran el màxim perquè això no se'ns escapi.
Amb el que ha fet aquest grup de jugadors, tenint en compte les dificultats que han passat, n'hi ha per treure's el barret...
Aquests dos últims anys, en què el Reus ha apostat per un projecte ambiciós, l'equip ha fet història. La temporada passada ja vam fer play-off tot i que ens van eliminar a la primera i enguany hem de recordar que ja vam jugar una eliminatòria de copa contra l'Altético, que ara juga la final de la Champions. I ara hi hem de sumar el campionat de segona B, en un grup complicadíssim, i el que vam viure diumenge. Estem fent història i Déu vulgui que diumenge, a les vuit, puguem assolir un ascens que el club, la ciutat i la comarca estan desitjant.
Mirant enrere, vostè ha viscut molts partits, i el de diumenge va ser memorable. Hi ha consciència al club que segurament es van viure els millors trenta minuts de la història del Reus?
Segurament, per qui no hagi seguit l'equip durant l'any, aquest és el partit que crida més l'atenció, però jo no m'he perdut cap jornada i he de dir que el Reus ja va fer un parell de partidassos, al camp de l'Hèrcules i al de l'Eldenc. En tot cas, és evident que, per la transcendència que tenia l'anada a Santander, aquest partit ha tingut una dimensió molt gran. Hi hem arribat molt bé.
En el terreny personal, com va viure el partit a El Sardinero, vostè que ha voltat durant anys per camps de tercera divisió?
Quan vas a aquests estadis notes que hi ha un passat d'equip gran. Això també passa al camp de l'Hèrcules, al del Sabadell, al Miniestadi o al Vicente Calderón, quan hi vam anar a la copa. Un cop hi ets, et fan sentir president de primera sense ser-ho [riu].
Es valora més tot, venint d'on es ve? El Reus és un equip humil que s'ha fet gran els últims cinc anys...
Sí, tot això que estem fent té un valor que avui no se li està donant, però que s'ha de reconèixer. Venim d'uns anys de ser a tercera divisió i a segona B, en què a segona B fèiem equips justets per salvar-nos, que no hi havia recursos. Al Reus, l'arribada del senyor Joan Oliver com a màxim accionista ens ha donat un ventall de possibilitats molt més gran, i la prova la tenim sent on som. Sense ell, això no hauria estat possible.
Si li haguessin dit en aquella època de què parla, fa uns deu anys, que vostè i jo ara estaríem conversant de tenir l'ascens a segona A a l'abast, què hauria pensat?
Li hauria dit a la persona que hagués plantejat aquesta situació: “T'has tornat boig!” Lògicament, amb el que teníem, les possibilitats que hi havia i la crisi que es presentava al país, batallar per pujar a segona A era impensable.
Ha visualitzat ja algun partit de la LFP al municipal de Reus?
No, no, encara no! [Riu]. He parlat amb periodistes i em treien la situació de rebre el Getafe o el Rayo. Ara, però, no toca parlar d'això, que queda un partit. Sí, hem fet un pas molt important, però centrem-nos en diumenge. Fem possible l'ascens, i després parlem-ne.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.