El Girona no només volia fer tot el possible perquè Florian Lejeune tornés a jugar aquesta temporada, sinó que va jugar amb unes arts com a mínim discutibles. El club temia, dimarts al vespre, després del partit contra el Valladolid, que el francès tingués una lesió de gravetat al genoll dret. L'endemà, hi havia una petita esperança que la lesió no fos tan greu. Tot i que la ressonància magnètica va ser dimecres, el club va esperar l'endemà per fer un comunicat en què s'especificava una triple afectació al genoll: una distensió de grau lleu en la inserció distal del lligament encreuat anterior, un esquinç de grau 2/3 del lligament lateral intern amb petit microtrencament de les fibres més distals i un edema medul·lar ossi continu al vessant del planell tibial intern. Lejeune esquivava la lesió de gravetat, però és força evident que el comunicat no s'adiu amb el fet que el defensa fos titular ahir, per més antiinflamatoris que prengués.

Amb Lejeune a punt, Pablo Machín va preferir mantenir Richy a l'eix de la defensa, i el sacrificat va ser Pedro Alcalá. El murcià estava amenaçat de suspensió, com Lejeune, i el tècnic no va voler assumir el risc de perdre'ls tots per al partit, a Ponferrada.