El retorn a casa, el soroll en marxar de l'Europa, la pressió d'un pressupost mastodòntic, el precedent del curs passat... Els condicionants no ajudaven gens ni mica perquè Pedro Dólera (el Prat de Llobregat, 1973) culminés el seu projecte al Prat i pugés a segona B en tan sols un any. El tècnic potablava, però, ha espremut totes les facilitats que li ha donat l'equip català més gran de la tercera divisió: una gran plantilla, una estructura sòlida per sobre seu i el silenci i la tranquil·litat que mai va trobar al Nou Sardenya.

No gaires dies després d'acabar la temporada, Dólera sol trucar als jugadors que l'interessen i ho posa fàcil: “Et vull fitxar però necessito la teva resposta ara mateix.” L'entrenador continua exigint fidelitat com el primer dia, però amb el temps ha sabut tenir màniga ampla amb els seus jugadors. Al club tothom reconeix que un dels secrets de l'ascens d'aquesta temporada ha estat l'autogestió de la plantilla: les llibertats que obtenien els jugadors eren recompensades amb grans esforços en els entrenaments, un fet que l'entrenador no ha parat de lloar durant tot el curs.