Encara ho recordo. Vaig córrer per l'esquerra, vaig veure Ortuño, li vaig fer la centrada i aquell animal va fer un gran cop de cap. Ortuño estava molt en forma i va ser fonamental.

Al camp no sabíem res; almenys que jo ho recordi. Estava clar que volíem guanyar, i ningú ens deia res d'on érem i de què significava el resultat. Més endavant, sí. També recordo que la Ponferradina havia d'empatar com a mínim, i els últims set o vuit minuts estàvem a darrere i anaven venint. L'Isaac en va treure una de molt bona.

No n'estic segur. Tampoc he patit mai gaire a dins el camp. Quan entres, jugues i t'oblides una mica de tot. És clar que era un partit amb pressió, però tampoc la recordo tan excessiva.

És clar. No és el mateix jugar-te l'accés al play-off que la permanència. Espero que tot surti bé per al Girona i que acabi pujant, que ja s'ho mereix.

Al principi semblava que no acabaven de tirar, però la segona A és molt llarga i s'ha tornat a demostrar. S'hi han posat i ho estan fent molt bé. Mereixen jugar la fase d'ascens i pujar. Fer tres play-off en quatre anys és molt fort. Segur que aquest any, venint des de dalt cap a baix, anirà millor.

Aquest famós sistema de joc va molt bé si tens els jugadors adequats i agafen el ritme i el to. És molt difícil pels equips contraris defensar i sobretot atacar. Perquè, al final, acabes amb cinc a darrere i gent per dins al mig. Semblava una bogeria al principi, i està donant grans resultats.

I tant. En un dels primers entrenaments a Palafrugell. A mi em va sorprendre una mica, perquè mai hi havia jugat ni ho havia vist. Se'm va fer una mica gros, però amb un parell o tres de partits vas agafant el ritme i t'adones que pot funcionar. I els resultats en són la millor prova.

Sí, molt. L'equip va abaixar el ritme després d'un gran començament, però és normal. I he pogut jugar molt [2.335 minuts en 31 partits] i m'he sentit bé. I a Eibar, s'hi viu bé. Hi ha molta afició perquè tot el poble, i d'altres del voltant, són i se senten de l'Eibar. És com si tothom de Girona anés amb el Girona, per davant del Barça. Aquí la gent és de l'Eibar.