DAVID JUNCÀ
EXJUGADOR DEL GIRONA, ARA A L'EIBAR
“Ortuño estava en forma i va ser clau”
“Fer tres ‘play-off' en quatre anys és molt fort; mereix pujar”
“Al principi em va sorprendre i se'm va fer gros, però s'ha vist que funciona”
David Juncà, protagonista del duel de fa dos anys, espera el Girona a primera, ara que s'hi ha consolidat amb l'Eibar.
Ortuño es va endur tots els elogis, però la seva centrada en el gol determinant va ser molt precisa.
Encara ho recordo. Vaig córrer per l'esquerra, vaig veure Ortuño, li vaig fer la centrada i aquell animal va fer un gran cop de cap. Ortuño estava molt en forma i va ser fonamental.
Eren uns minuts en què el Girona estava a segona B. Com els recorda?
Al camp no sabíem res; almenys que jo ho recordi. Estava clar que volíem guanyar, i ningú ens deia res d'on érem i de què significava el resultat. Més endavant, sí. També recordo que la Ponferradina havia d'empatar com a mínim, i els últims set o vuit minuts estàvem a darrere i anaven venint. L'Isaac en va treure una de molt bona.
És un dels partits en què més va patir al camp?
No n'estic segur. Tampoc he patit mai gaire a dins el camp. Quan entres, jugues i t'oblides una mica de tot. És clar que era un partit amb pressió, però tampoc la recordo tan excessiva.
Ara la Ponferradina se la juga encara més que fa dos anys. Tindran més pressió ells?
És clar. No és el mateix jugar-te l'accés al play-off que la permanència. Espero que tot surti bé per al Girona i que acabi pujant, que ja s'ho mereix.
El Girona torna a lluitar per pujar, i això que no ho semblava després del cop del Lugo.
Al principi semblava que no acabaven de tirar, però la segona A és molt llarga i s'ha tornat a demostrar. S'hi han posat i ho estan fent molt bé. Mereixen jugar la fase d'ascens i pujar. Fer tres play-off en quatre anys és molt fort. Segur que aquest any, venint des de dalt cap a baix, anirà millor.
Amb Machín, una permanència al límit i dues lluites per pujar.
Aquest famós sistema de joc va molt bé si tens els jugadors adequats i agafen el ritme i el to. És molt difícil pels equips contraris defensar i sobretot atacar. Perquè, al final, acabes amb cinc a darrere i gent per dins al mig. Semblava una bogeria al principi, i està donant grans resultats.
Recorda quan en va començar a parlar al vestidor?
I tant. En un dels primers entrenaments a Palafrugell. A mi em va sorprendre una mica, perquè mai hi havia jugat ni ho havia vist. Se'm va fer una mica gros, però amb un parell o tres de partits vas agafant el ritme i t'adones que pot funcionar. I els resultats en són la millor prova.
Deu estar molt satisfet, de l'experiència a primera amb l'Eibar.
Sí, molt. L'equip va abaixar el ritme després d'un gran començament, però és normal. I he pogut jugar molt [2.335 minuts en 31 partits] i m'he sentit bé. I a Eibar, s'hi viu bé. Hi ha molta afició perquè tot el poble, i d'altres del voltant, són i se senten de l'Eibar. És com si tothom de Girona anés amb el Girona, per davant del Barça. Aquí la gent és de l'Eibar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.