Sí. No es poden ni comparar. Hem anat clarament de menys a més. Ni els més optimistes pensaven que podríem aconseguir el quart lloc. Tenim la confiança pels núvols. L'equip no arriba tan cremat ni físicament ni mentalment com l'any passat. Tot plegat ens dóna moltes més garanties.

Sí. I ha estat una pujada d'adrenalina que, ben controlada i ben gestionada, ens ha de ser favorable en aquest play-off.

Sí. L'any passat ens ho vam jugar tot a la carta de l'ascens directe després d'estar tota la temporada a dalt de tot. No va ser una mala estratègia, però la desgràcia de l'últim minut va ser infinita. I el cop moral el vam arrossegar no només en la fase d'ascens, sinó també en aquest inici de curs. Aquest any hem repartit molt més els minuts i arribem més sencers.

És normal. Hi havia molt pocs equips que no s'hi jugaven res. Per dalt o per baix tothom tenia coses per les quals lluitar. Cada punt d'aquests ha costat molt.

No ens vèiem fora perquè manaven les sensacions, i en els dos partits van ser bones. A més, contra rivals que es jugaven acabar entre els sis primers. Sempre hem estat confiats a arribar-hi.

No ho esperàvem i s'ha de valorar molt perquè el que hem fet té un mèrit enorme. Tots hauríem signat dues jornades abans acabar sisens.

Tot i que vam donar una bona imatge en els dos partits i no crec que mereixéssim perdre, la lliga ja és passat. Serà una eliminatòria igualadíssima. Ells ficaran molta gent al camp i intentaran treure un resultat positiu en l'anada. Tinc clar, però, que el duel es decidirà per petits detalls i en el partit de tornada.

Nosaltres no canviarem la mentalitat ni la idea de joc. No sabem anar a jugar a empatar. Intentarem mantenir la porteria a zero però sense renunciar a marcar gols.

Són dues baixes importantíssimes. Ells perden el davanter de referència i segur que és un cop dur. Però Lejeune a nosaltres també ens dóna una solvència enorme. La diferència a favor nostre respecte de l'any passat és que aquí tothom arriba endollat i activat i qui supleixi Flo ho farà perfectament

Sí. Fa mesos que em trobo bé, amb la confiança del mister i jugant gairebé tots els partits decisius. Intentant ajudar per si el tercer play-off és el bo.

En les segones parts és més senzill combinar més perquè el rival també està més desgastat. Sabíem que al Toralín havíem de conservar el zero en els primers minuts perquè ells sortirien més forts. En la segona vam tenir el control i la fortuna de marcar en els últims minuts.

Mai no ens queixarem que Montilivi estigui ple. Ho podria haver estat molt abans. Jo crec que és perquè la gent no ho prova i no es decideix a venir. Es pot jugar millor o pitjor, guanyar o perdre, però és un espectacle i disfrutes, i veus l'ambient... Esperem a poc a poc anar enganxant la gent.

Segurament. Però no descobrirem com som els gironins o els catalans, que ens costa una mica enganxar-nos, tot i que sempre tenim una massa social fidel que hi és dia rere dia, i fins i tot en viatges duríssims com ara a Ponferrada. I d'aquests fidels cada cop n'hi ha més. I els petits es comencen a sentir identificats. És una bona feina de l'equip i del club, i esperem que això vagi creixent.

Segur que l'ascens directe no s'hauria escapat. Però no és fàcil estar activat d'entrada quan véns de rebre un cop com el que vas encaixar contra el Lugo i quan molts d'aquells jugadors continuàvem a l'equip. I també van arribar molts fitxatges que s'havien d'adaptar a un sistema que no havien utilitzat mai. Tot això necessita el seu procés. A més, la sort tampoc no ens va acompanyar i vam deixar escapar molts punts que sobre el terreny de joc mereixíem per joc i per oportunitats. Però és evident que el que ens va passar a començament de temporada era un problema més mental que no pas físic.

És que penso que tenim la millor plantilla no sé si de la història del Girona però sí la millor dels últims anys. Compensada, llarga, amb jugadors de molt nivell... Llàstima que el dèficit de la primera volta va impedir que poguéssim aspirar a quelcom més.

I nosaltres també ja som experts en play-off i hem de fer valer aquestes experiències. Està clar que el nostre primer rival és un històric i que els altres dos també tenen molt nivell. D'entrada, tothom parteix amb les mateixes condicions i possibilitats, un 25%.