ELOI AMAGAT
CAPITÀ DEL GIRONA FC
“Fer el ‘play-off' és una pujada d'adrenalina”
“No es pot ni comparar aquesta fase d'ascens amb la de l'any passat. Hi arribem amb la moral pels núvols i no estem cremats ni físicament ni mentalment”
“No vam merèixer perdre contra ells els dos partits de lliga, però això ja és passat”
Montilivi s'hauria pogut omplir abans, però jo crec que és perquè la gent no es decideix. Perquè els que vénen, disfruten
No sé si tenim la millor plantilla de la història del Girona, però sí la millor dels últims anys. Llàstima de la primera volta...
El capità Eloi Amagat (Girona, 21-5-1985) viurà la seva tercera fase d'ascens amb l'equip de Montilivi tot esperant que, per fi, sigui la bona i acabi servint per situar per primera vegada un equip de la demarcació a la màxima categoria del futbol estatal. El migcampista afirma que té “bones vibracions” en un play-off al qual el conjunt de Montilivi arriba en una clara dinàmica ascendent.
Estan en el mateix punt que l'any passat. Però aleshores la fase d'ascens era un càstig. Ara se'ls veu amb ganes de menjar-se el món...
Sí. No es poden ni comparar. Hem anat clarament de menys a més. Ni els més optimistes pensaven que podríem aconseguir el quart lloc. Tenim la confiança pels núvols. L'equip no arriba tan cremat ni físicament ni mentalment com l'any passat. Tot plegat ens dóna moltes més garanties.
Això que han fet, ficar-se a última hora entre els millors, és com guanyar un partit de bàsquet amb un triple a l'últim segon?
Sí. I ha estat una pujada d'adrenalina que, ben controlada i ben gestionada, ens ha de ser favorable en aquest play-off.
Físicament, l'equip també dóna moltes més garanties...
Sí. L'any passat ens ho vam jugar tot a la carta de l'ascens directe després d'estar tota la temporada a dalt de tot. No va ser una mala estratègia, però la desgràcia de l'últim minut va ser infinita. I el cop moral el vam arrossegar no només en la fase d'ascens, sinó també en aquest inici de curs. Aquest any hem repartit molt més els minuts i arribem més sencers.
Els últims partits han estat durs i molt igualtats. I han necessitat un 10 de 12 per assolir l'objectiu...
És normal. Hi havia molt pocs equips que no s'hi jugaven res. Per dalt o per baix tothom tenia coses per les quals lluitar. Cada punt d'aquests ha costat molt.
Ho van veure mig perdut després de l'1 de 6 en els desplaçaments seguits a Còrdova i Elx?
No ens vèiem fora perquè manaven les sensacions, i en els dos partits van ser bones. A més, contra rivals que es jugaven acabar entre els sis primers. Sempre hem estat confiats a arribar-hi.
Al final, quarts. Això sí que era inimaginable?
No ho esperàvem i s'ha de valorar molt perquè el que hem fet té un mèrit enorme. Tots hauríem signat dues jornades abans acabar sisens.
Els toca el Còrdova, l'únic equip que els ha guanyat els dos partits. Què li sembla?
Tot i que vam donar una bona imatge en els dos partits i no crec que mereixéssim perdre, la lliga ja és passat. Serà una eliminatòria igualadíssima. Ells ficaran molta gent al camp i intentaran treure un resultat positiu en l'anada. Tinc clar, però, que el duel es decidirà per petits detalls i en el partit de tornada.
Quin seria un bon resultat?
Nosaltres no canviarem la mentalitat ni la idea de joc. No sabem anar a jugar a empatar. Intentarem mantenir la porteria a zero però sense renunciar a marcar gols.
És més important la baixa de Florin per al Còrdova o la de Florian per al Girona?
Són dues baixes importantíssimes. Ells perden el davanter de referència i segur que és un cop dur. Però Lejeune a nosaltres també ens dóna una solvència enorme. La diferència a favor nostre respecte de l'any passat és que aquí tothom arriba endollat i activat i qui supleixi Flo ho farà perfectament
Vostè va afrontar l'últim ‘play-off' amb moltes molèsties físiques i fins i tot havent-se d'infiltrar abans dels partits. Arriba molt més fresc ara?
Sí. Fa mesos que em trobo bé, amb la confiança del mister i jugant gairebé tots els partits decisius. Intentant ajudar per si el tercer play-off és el bo.
A Ponferrada, quan vostè i Borja van tenir la pilota, es va veure un Girona dominador. Quan l'equip fa un joc més directe, els costa més aparèixer...
En les segones parts és més senzill combinar més perquè el rival també està més desgastat. Sabíem que al Toralín havíem de conservar el zero en els primers minuts perquè ells sortirien més forts. En la segona vam tenir el control i la fortuna de marcar en els últims minuts.
S'haurà tardat a omplir Montilivi, però sembla que diumenge, per fi, estarà ple a vessar..
Mai no ens queixarem que Montilivi estigui ple. Ho podria haver estat molt abans. Jo crec que és perquè la gent no ho prova i no es decideix a venir. Es pot jugar millor o pitjor, guanyar o perdre, però és un espectacle i disfrutes, i veus l'ambient... Esperem a poc a poc anar enganxant la gent.
El que ha fet el Girona ho fa un altre equip de segona A i el ple arriba molt abans, no?
Segurament. Però no descobrirem com som els gironins o els catalans, que ens costa una mica enganxar-nos, tot i que sempre tenim una massa social fidel que hi és dia rere dia, i fins i tot en viatges duríssims com ara a Ponferrada. I d'aquests fidels cada cop n'hi ha més. I els petits es comencen a sentir identificats. És una bona feina de l'equip i del club, i esperem que això vagi creixent.
Ai si haguessin començat millor la lliga...
Segur que l'ascens directe no s'hauria escapat. Però no és fàcil estar activat d'entrada quan véns de rebre un cop com el que vas encaixar contra el Lugo i quan molts d'aquells jugadors continuàvem a l'equip. I també van arribar molts fitxatges que s'havien d'adaptar a un sistema que no havien utilitzat mai. Tot això necessita el seu procés. A més, la sort tampoc no ens va acompanyar i vam deixar escapar molts punts que sobre el terreny de joc mereixíem per joc i per oportunitats. Però és evident que el que ens va passar a començament de temporada era un problema més mental que no pas físic.
Diuen que el Girona arriba millor que ningú a la fase d'ascens. S'ho creu també vostè?
És que penso que tenim la millor plantilla no sé si de la història del Girona però sí la millor dels últims anys. Compensada, llarga, amb jugadors de molt nivell... Llàstima que el dèficit de la primera volta va impedir que poguéssim aspirar a quelcom més.
Dels quatre aspirants, els altres tres ja han trepitjat la primera divisió...
I nosaltres també ja som experts en play-off i hem de fer valer aquestes experiències. Està clar que el nostre primer rival és un històric i que els altres dos també tenen molt nivell. D'entrada, tothom parteix amb les mateixes condicions i possibilitats, un 25%.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.