Un recital per fer-ho fàcil

No, no és cap somni. El Lleida jugarà l'eli­mi­natòria defi­ni­tiva per pujar a segona A després d'haver sen­ten­ciat també el Real Madrid Cas­te­lla. Això és gran, però més gran és la manera com s'ha acon­se­guit. Els pupils d'Ima­nol Idi­akez, un grup humà que dei­xarà empremta a la Terra Ferma passi el que passi d'aquí quinze dies, va exhi­bir-se a Val­de­be­bas i va gua­nyar el filial blanc de forma con­tun­dent, mar­cant tres gols com tres sols i no encai­xant-ne cap ni un. Bravo. Va tenir, això sí, la ines­ti­ma­ble col·labo­ració del por­ter Car­los Abad, que va expul­sar-se en el minut 30 després de fer caure Coli­nas quan l'ata­cant blau ja no tenia res a fer. Penal, 0-1 i eli­mi­natòria encar­ri­lada. El mèrit de tot ple­gat, però, va ser del Lleida, que en un exer­cici de madu­resa va sot­me­tre un Cas­te­lla verd i pre­ci­pi­tat, que aca­ba­ria des­es­pe­rat, víctima d'un rondo gegant al seu propi camp. Con­te­nir les vir­tuts i explo­tar els defec­tes. Aquesta era la con­signa clara que tenia el qua­dre del Segrià i les coses no hau­rien pogut sor­tir millor en el pri­mer temps. D'entrada, perquè el Cas­te­lla, que havia d'asset­jar Crespo, va tor­nar a pecar de pre­ci­pi­tació. Però també perquè aques­tes pres­ses i l'ansi­e­tat per obrir la llauna van pro­pi­ciar unes bada­des defen­si­ves pròpies d'equip de col·legi. I tot això era ter­reny ado­bat per a la clas­si­fi­cació del Lleida. Tal com era pre­vi­si­ble, el filial madri­dista va sal­tar a la gespa dis­po­sat a crus­pir-se el con­junt blau. Però quan es tracta de men­jar, més val mas­te­gar a poc a poc. Engo­lir és sinònim d'indi­gestió. I ara els blancs ja ho saben. Així, tot i domi­nar en la pri­mera mitja hora, el rigor defen­siu del Lleida, les sem­pre encer­ta­des inter­ven­ci­ons d'Ivan Crespo i les pres­ses, van impe­dir al Cas­te­lla obrir la llauna. Mari­ano i, sobre­tot, Álvaro, van fer anar de cor­coll la rere­guarda blava en els pri­mers ins­tants, però res. Els d'Idi­akez, en les inde­ci­si­ons locals, també van gene­rar perill. De fet, fruit d'una pèrdua de pilota d'Enzo Zidane, arri­ba­ria l'acció que can­vi­a­ria el par­tit. Coli­nas va plan­tar-se sol davant Car­los Abad, el va inten­tar dri­blar i, tot i que se li va esca­par el con­trol, el por­ter va fer-lo caure de manera molt inno­cent. Penal i expulsió. Marc Martínez va aga­far la res­pon­sa­bi­li­tat des dels onze metres i, amb la sang freda d'un franc­ti­ra­dor, va col·locar la pilota a l'esquerra del por­ter. Gol i eli­mi­natòria encar­ri­lada. I és que el 0-1 i el fet de jugar amb un home menys va esta­bor­nir el Cas­te­lla, que va que­dar des­col·locat, cons­ci­ent que, con­tra aquest Lleida ple de vir­tuts, remun­tar seria impos­si­ble.