Un recital majúscul

L'actu­ació d'ahir del Girona va ser per treure's el bar­ret: va demos­trar una capa­ci­tat de lluita, d'entrega i d'orgull pròpia d'un equip de la pri­mera divisió. En ter­mes gene­rals tot el Girona va com­pe­tir a un alt nivell, però per sobre de tot va des­ta­car Borja García. El mit­ja­punta madri­leny, segu­ra­ment el juga­dor amb més qua­li­tat de la plan­ti­lla, va fer anar de cor­coll el Còrdova durant els 120 minuts de par­tit. Ja des de bon començament Borja va prac­ti­car el seu habi­tual joc ima­gi­na­tiu, jugant a un o dos tocs com a màxim i com­bi­nant amb els seus com­panys tant per les ban­des (sobre­tot amb Clerc) com pels car­rils inte­ri­ors. La màgia de Borja, però, no tenia la con­tinuïtat desit­jada en els últims metres, ja que el Girona va estar força imprecís a l'àrea rival al llarg de la pri­mera mei­tat.

En la segona part, tot i el pri­mer gol del Còrdova, Borja va con­ti­nuar empe­nyent el Girona, pri­mer inten­tant assistències que no aca­ba­ven de fruc­ti­fi­car, després amb una rema­tada de cap que va atu­rar el por­ter Razak i final­ment obte­nint el premi amb un potent xut des de la fron­tal de l'àrea que va supo­sar l'1-1 del Girona. Va ser un golàs de classe i de coratge que, amb 25 minuts per jugar-se, va donar espe­ran­ces al Girona i ener­gia a l'afició de Mon­ti­livi per con­ti­nuar ani­mant amb força l'equip. I més que ho van fer amb el 2-1 d'Aday que envi­ava momentània­ment el par­tit a la pròrroga. Era el minut 80 i Borja, que física­ment ha anat clara­ment de menys a més aquesta tem­po­rada, encara tenia for­ces per bai­xar a bus­car pilo­tes i con­duir-les fins als seus com­panys, també car­re­gats de moral arran del segon gol.

Ja en la pròrroga, Borja va con­ti­nuar amb cap fred i màgic a parts iguals, començant per un intent de gol olímpic que Razak va atu­rar amb difi­cul­tats. Amb el pas dels minuts, com era nor­mal, els juga­dors dels dos equips van anar patint les con­seqüències del can­sa­ment, sobre­tot el Còrdova, que es va que­dar amb un home menys per l'expulsió de Stanke­vi­cius. Era el que neces­si­tava Borja per desen­vo­lu­par el seu joc de toc, intel·ligent, sense tam­poc des­cui­dar la ves­sant ofen­siva, com va que­dar demos­trat amb una falta directa que no va entrar per poc. Borja s'havia con­ver­tit en el mal­son més gran de Razak, que tre­mo­lava cada vegada que el mit­ja­punta entrava en joc. El madri­leny també va ser gat vell pro­vo­cant fal­tes i can­sant el mig del camp del Còrdova, que anava de bòlit, i a la mínima que podia també ho pro­vava amb algun xut col·locat.

Borja, que va tenir el 3-1 a tocar en dos con­tra­a­tacs, es va eri­gir ahir en el millor fut­bo­lista del Girona, demos­trant que pot ser un juga­dor molt com­plet. També va ser impor­tantíssima l'entrada de Rubén Sobrino al des­cans. El davan­ter va apor­tar fres­cor, velo­ci­tat i perill ofen­siu, i va ser deci­siu per a la reacció giro­nina.