En orris en cinc minuts

Si Isaac Becerra va aguantar només nou minuts la porteria immaculada a Còrdova, ahir als cinc minuts ja havia recollit la pilota de les xarxes. El Girona va tornar a començar el partit amb el peu esquerre i la primera ocasió de l'Osasuna va ser gol. En l'1-0, la cadena de desconnexions va ser descomunal: Clerc no va tancar bé el carril, Kodro es va esmunyir entre Lejeune i Alcalá i fins i tot va fer la sensació que Becerra, que va tocar la pilota, hi podia haver fet una mica més.

L'1-0 era fatídic per al Girona, i la prova és que els locals van optar per fer un passet enrere i van deixar que fos el rival qui agafés la iniciativa. Els de Machín, però, no van estar prou frescos en la creació. Van millorar, això sí, defensivament, ja que l'Osasuna gairebé no va tornar a donar senyals de vida a l'àrea gironina. Els navarresos van controlar bé les espurnes ofensives dels gironins, que mai van trobar la connexió amb Mata i Cristian Herrera. Les poques arribades a tres quarts de camp van ser més per la capacitat de lluita del madrileny que no pas per la insistència de l'equip. Mata va reclamar un penal de Nauzet, però l'àrbitre no estava per a romanços.

Moment crític

L'Osasuna, amb Nino a la gespa, va sortir més intens que el Girona en la segona part i el primer quart d'hora els de Machín van estar fregant el desastre. La mobilitat de Nino va complicar l'existència als centrals rivals, molt poderosos per alt però amb dificultats per mantenir a ratlla un futbolista bulliciós com l'andalús, tot i els seus 36 anys. En una fase en què el 2-0 es veia venir, Becerra va haver d'aparèixer per evitar que els navarresos deixessin enllestida l'eliminatòria. Amb El Sadar al límit de decibels, el Girona va aguantar les envestides. Sort que era gairebé impossible que l'Osasuna aguantés aquell ritme ofensiu.

Final agredolç

No se sap ben bé com, però segurament perquè el cansament també va trucar a les cames de l'Osasuna, el Girona va sortir del cau. Ho va fer tímidament i sense trepitjar l'àrea. La carta de Sobrino, que va anar de meravella contra el Còrdova, no va tenir tant de protagonisme. Tot i això, el davanter va forçar un córner del no res que va acabar donant la vida al Girona. Els de Machín, força espessos des de fa dies en accions d'estratègia, per fi van treure petroli d'una acció a pilota parada. La cargolada de Granell la va pentinar Alcalá i Kiko Olivas va endreçar la pilota dins la porteria de Nauzet.

Va ser un autèntic cop d'efecte. I els efectes de l'1-1, ben canalitzats, haurien pogut fer un gir de 180 graus al partit. Per primera vegada en una hora llarga, el Girona tenia el duel allà on volia. Incomprensiblement, l'1-1 només li va durar cinc minuts (el mateix temps que el 0-0). L'Osasuna va reaccionar, va tenir la sort de fer el 2-1 en la primera ocasió –Roberto Torres va guanyar l'esquena als centrals i va donar el gol mastegat a Maikel Mesa–. Tot i que era difícil, El Sadar va rugir encara més i el Girona va acabar espolsant-se de sobre com va poder el domini local, sense perill real però amenaçador en tot moment.