Sí. Hem demostrat altres vegades que som capaços de remuntar. El Girona està treballant amb molt esperit de sacrifici, valor i coratge.

Sempre hi vaig. Cada cap de setmana que juguen a casa, amb els meus fills. Aquesta temporada crec que no he fallat cap dia.

Com que sempre ho havia fet així, i anant-hi amb els fills... ho gaudim més estant a baix al nostre seient, amb més llibertat.

Tinc la impressió que aquest any de mitjana, en general, hi ha anat més gent que l'any anterior. El que passa és que el darrer mes sí que ha crescut molt... No tinc les dades, però quan diuen l'assistència durant els partits sempre ens hem mogut entre els 4.500 i els 5.000 espectadors. És veritat, però, que hauríem de donar més suport a l'equip des del primer partit, amb els bons moments que ens donen...

Molt malament. Crec que la situació encara era millor que la d'ara, però va passar el que era menys probable que passés. Va haver-hi una conjunció de circumstàncies impensable. Ens vam sentir molt frustrats i va fer molta pena. Però, és clar, en definitiva és un esport, i la sort també hi juga.

Sí, és cert. Tots hauríem de mantenir-nos una mica més cauts. Però és impossible no fer-nos la il·lusió. Sincerament, torno a creure que aquest any, sí. Els jugadors estan excelsos. Tota la segona volta ha estat espectacular. Els espectadors ens ho hem passat genial i és una il·lusió que s'encomana, i costa molt d'estar-se'n.

Sí, ho serà. Ja ho he dit i n'estic convençuda: pujarem. Al tercer cop no falla.

Seria molt important. Primer perquè ens hem promocionat com a destinació turística. Que tinguem l'equip de bàsquet femení als llocs més alts, també l'hoquei... si aconseguim tenir-hi el futbol, això permetrà visualitzar molt més que aquest territori, tota la demarcació, és una destinació excel·lent per gaudir i practicar tot tipus d'esport.

L'orgull de la mateixa ciutat. Són gestes que fan pujar l'amor propi. Els gironins ja n'estem, d'orgullosos, de la nostra ciutat. Però l'ascens seria la cirereta del pastís.

En el que estigui a la nostra mà, l'Ajuntament ha d'ajudar. No obstant això, no hem d'oblidar que és una companyia mercantil i que tindran moltíssims ingressos si pugem. L'Ajuntament, amb els seus ingressos limitadíssims, no pot oferir cap ajuda econòmica. És impossible d'assumir. Una altra cosa és que, guanyin o no, hi hagi previstes petites inversions, però no tenen res a veure amb pujar.

Reformes als lavabos i les taquilles. Obres que han de fer-se sí o sí, i que farem. D'altres coses són responsabilitat del club.

El primer any no s'hi ha de fer res, però el que suposi l'adequació que calgui fer a partir del segon any per continuar a primera s'haurà de pagar amb els ingressos que el club rebrà. S'ha parlat de 40 milions d'euros. Per baixar et donen deu milions d'euros... Vaja, que amb un 1% de tot això deixes l'estadi ben a punt. La ciutat ja assumirà un cost en la mobilitat, per exemple. Però d'altres coses...

Boníssima.

Salta a la vista que sí. Treballen molt i molt bé. Hi destinen molts recursos humans i econòmics. Treballen amb molta seriositat, indubtablement.

Sí, absolutament descartat.

Està en mans del club. Formalment no tenim cap proposta exacta de llocs. Es van fer trobades informals amb els tècnics d'Urbanisme, i cap terreny és municipal. S'han d'entendre amb els privats.

La intervenció de l'Ajuntament serà per garantir que el que s'hi vol fer és conforme a la normativa. Intentarem ajudar i acompanyar el club en tot el que estigui a les nostres mans.

I tant. Absolutament. Si ara és important fer-la, si pugen serà imprescindible. S'haurà de fer sí o sí.

No. A Girona observem l'àrea urbana amb visió de capitalitat, i de manera generosa. No hi ha cap problema per a nosaltres si la ciutat esportiva no està dins el terme de Girona, només faltaria. On trobin el millor lloc.

De ben petita els meus pares ja m'hi portaven sempre que hi havia partit. Recordo que hi anava i em sorprenia que la gent cridés tant.

Crec que tant el millor com el pitjor van ser el darrer partit de la darrera temporada. El millor, perquè l'afició va estar millor que mai. El pitjor, perquè el cop va ser terrible.

Pels de la casa, sobretot. Tinc predilecció per gent com en Pere [Pons], per exemple. M'agraden els equips que estan formats per gent del planter. Però també m'agraden molt d'altres jugadors que vénen de fora, com ara Lejeune o Becerra.

Doncs precisament que juguen com un equip. No hi ha individualismes i lluiten moltíssim, amb una gran actitud de sacrifici i coratge... em fan sentir orgullosa.