El perfil
Santi Ballesté
Expandir-se des de la fragilitat
El nou president de l'Hospitalet té un objectiu doble: gestionar el gran deute que arrossega el club i assegurar la permanència amb una plantilla de menys cost
Vol professionalitzar la gestió de l'entitat riberenca sense generar més despesa: “M'he envoltat d'amics preparadíssims, que sé que respondran i que treballaran per amistat”
De tot menys raons per a l'optimisme. Això és el que deu sentir qualsevol persona preocupada per la situació que viu l'Hospitalet. El club competeix a segona B, una categoria ruïnosa, amb un forat d'un milió d'euros i, a sobre, la massa social que té és gairebé inexistent. Hi ha fidels, feligresos de la franja vermella, però són una rara avis en una ciutat que, enganxada a Barcelona, viu d'esquena al futbol de casa seva. Com a tot Catalunya, vaja, però encara pitjor. Hi ha dues dades demolidores que mostren aquesta realitat. A l'Hospitalet hi viuen 252.171 persones i només 137 van anar a votar en les eleccions per a la presidència del principal club de futbol de la ciutat. Qui va guanyar-les va ser l'empresari Santi Ballesté, que es va imposar a Francisco Macanaz per 12 vots (72 a 60). “Sembla una diferència molt petita, però és del 20 per cent”, remarca el vencedor, que és conscient que haurà d'invertir hores i hores per modernitzar un club que ha estat massa anys funcionant de forma personalista. Cadascú rebia la seva part i totes les qüestions es tancaven amb un copet a l'espatlla.
Experiència en empresa, experiència en política i experiència en gestió esportiva. No serà per bagatge. Santi Ballesté, de 61 anys, agafa les regnes de l'Hospitalet havent format part de l'equip que va fundar Alianza Popular a Catalunya, havent estat diputat del PP al Congrés a principis dels noranta i també havent treballat en la comissió esportiva del Barça B, com a home de confiança de Sandro Rosell. Obert i extravertit, Ballesté sap que assumir la presidència de l'Hospitalet és un repte per a valents, però es mostra vital i espera que amb la seva manera de fer el club del Barcelonès tiri endavant.
D'entrada, ha de fer front als deutes amb Hisenda i la Seguretat Social –un milió, en total– i amb alguns membres de la plantilla de curs passat. És important evitar denúncies per començar amb oxigen la planificació del curs que ve. És per això que ja ha s'ha pagat el que hi havia pendent amb Aulestia, Raúl Torres i Gerard Oliva, que havien denunciat el club a l'AFE. El forat amb Hisenda i la Seguretat Social, Ballesté i la seva junta el gestionaran amb molta paciència i actitud positiva i negociadora, ja que no hi ha cap més sortida. Sense gairebé coixí, ja que últimament s'ha estirat més el braç que la màniga, la capacitat de diàleg del nou president de l'Hospitalet s'entreveu fonamental per evitar complicacions greus. I és que si Hisenda i la Seguretat Social fossin inflexibles –no és així, ja que a tothom li interessa més cobrar a poc a poc que no pas no cobrar mai–, el club riberenc estaria abocat a la desaparició.
Mantenir la categoria i engrescar
“Tindrem força menys recursos, però estic convençut que ajuntarem un bon equip i evitarem el descens”, afirma Ballesté quan parla de la plantilla de la temporada que ve. De moment, però, tot està molt verd, ja que ha d'acabar de confirmar com serà l'organigrama tècnic. Tindrà, això sí, uns quants col·laboradors, entre els quals hi ha el representant Màgic Díaz i Biel Cerdà, un personatge que, tot i despertar reticències pel seu passat al Mallorca, és de tota confiança per al nou president de l'Hospi. “El conec i sé que és una persona molt vàlida que ens ajudarà molt; tot el que el Gabri es va trobar a Palma és molt complex, però aquí hi ha una altra realitat”, afirma Ballesté, que posa la mà al foc per tothom que col·laborarà amb ell al club. Serà, segons explica, “gent preparadíssima, que respondrà i que treballarà per amistat”, ja que les circumstàncies econòmiques actuals no permeten grans dispendis. Tot plegat, amb l'objectiu de modernitzar la gestió de l'entitat de la franja vermella i generar sinergies. “Em reuniré amb tots els clubs de la ciutat i vull aconseguir una cosa: aplegar 2.000 persones al camp quan ens juguem alguna fita important [aquest és l'objectiu esportiu fixat més a llarg termini]. Si no sóc capaç de fer-ho, valdrà més que ho deixi córrer,” conclou Santi Ballesté, ambiciós de mena.