Ha arribat el dia. Després de 45 partits i 4.080 minuts, el Girona tanca la temporada amb una cita majúscula. De la gespa de Montilivi, un estadi que estarà ple a vessar i que possiblement s'hauria omplert també si tingués el doble de capacitat, en sortirà l'únic equip que falta per completar la nòmina d'equips de primera divisió el curs 2016/17. I el Girona, que en 85 anys d'història no ha trepitjat mai la màxima categoria, aspira a convertir-se aquest vespre en el primer representant de la demarcació en l'elit. L'equip no necessita cap miracle, cap gran proesa, perquè l'1-0 li valdria. O el 2-1, que conduiria a la pròrroga i que tornaria a premiar el Girona si s'acabés sense que el resultat es mogués. És una final, i s'ha de guanyar. I el Girona la juga davant de la seva afició, que ha de convertir-se en un aliat incondicional en el camí cap al cim. Tots els factors tenen pes, i la graderia també ha d'ajudar un equip que va arribar al Nadal en depressió, que va creure com ningú en la recuperació cap als llocs de privilegi i que ha anat superant obstacles fins a arribar a l'últim partit del curs amb l'expectativa d'aconseguir la gesta que no es va assolir ni en la magnífica temporada amb Rubi a la banqueta ni en el curs de rècord dels 82 punts en la lliga, ja amb Machín.

La remuntada de fa tot just sis dies contra el Còrdova, en un partidàs carregat de passió i incertesa, reforça la capacitat d'un equip que no ha perdut mai la fe, ni en la lliga ni en la promoció. Els blanc-i-vermells, això sí, són conscients que necessiten recuperar la solidesa i contundència defensiva que havien exhibit durant bona part de la temporada, especialment en la segona volta –només nou gols encaixats– i que s'ha esvaït en la fase d'ascens, amb desconnexions letals. A més, l'Osasuna s'està mostrant molt inspirat davant de porteria, amb vuit gols marcats en els tres partits de play-off, que s'afegeixen als set que havia fet en els dos últims duels de lliga. A Tarragona, on defensava un 3-1 de l'anada, l'equip d'Enrique Martín Monreal va rebre l'1-0 aviat, però va acabar marcant-ne tres més. Els navarresos tenen en la qualitat i mobilitat de Mikel Merino, Roberto Torres i De las Cuevas els seus arguments principals. S'haurà de veure si Enrique Martín manté l'aposta de l'anada o dota de més contenció el mig del camp.