L'any que ve, a tornar-hi

Acostumat anys enrere a viure al límit, i carregat d'incògnites sobre el futur i la viabilitat mentre se la jugava al camp –amb objectius ben distants, que se solien alternar entre la lluita de dalt i la de baix, cosa que s'ha trencat aquest any–, l'escenari és ara un altre de ben diferent. El club té un projecte ferm, seriós, estable i ambiciós, lligat a l'arribada dels nous propietaris l'estiu del 2015. Amb Pere Guardiola com a ideòleg i Quique Cárcel com a pal de paller, l'entitat fa molts mesos que manté un discurs ambiciós. L'equip va saber corregir una primera volta molt decebedora i va acabar la lliga regular en la millor classificació del curs (quart). També va superar la primera eliminatòria, malgrat que se li va complicar tant en el partit d'anada a Còrdova, amb dos gols encaixats en dotze minuts, com en la tornada, en què els andalusos van marcar primer. En la lluita definitiva, però, no hi va haver la mateixa sort, i va ser l'Osasuna qui va celebrar l'ascens –el retorn, en el seu cas– a la màxima categoria. Al Girona, li va tornar a sortir creu. Res, però, fa tremolar el projecte. Ni a l'entitat, ni a l'àrea esportiva, ni a la banqueta. Pablo Machín té contracte fins al 2018 i tota la confiança de l'àrea esportiva encapçalada per Cárcel, el lligam del qual a Montilivi encara s'allarga una temporada més, fins al juny del 2019. De fet, i amb la tranquil·litat de tenir consolidat l'entrenador –Machín ha superat en la fase d'ascens Raül Agné com a entrenador amb més partits del Girona a segona A –, la direcció esportiva ja ha anat avançant feina i té una quinzena de jugadors amb contracte per a la temporada que ve. Alcalá acaba la vinculació amb el Girona el 2019. Granell, Pere Pons, Aday, Sebas Coris, Cristian Herrera, Carles Mas i Oliveros, el 2018. I Richy, Kiko Olivas, Borja García, Álamo, Dejan Lekic, Alcaraz i Pol Llonch, fins al 2017. Isaac Becerra, en canvi, va jugar el que era probablement el seu últim partit amb el Girona.

Tocarà superar la decepció, però l'equip hi tornarà. Amb ambició, amb potencial i amb seriositat. En definitiva, amb fonaments. Perquè lluitar entre els millors clubs de segona A no ha de ser cap casualitat, sinó un costum.