L'ascens hauria significat una pluja de milions mai vista per al club de Montilivi, però també en tenia uns quants –i no pas pocs– de compromesos en el cas que l'equip hagués pujat a primera divisió. Una de les partides més importants era la que feia referència a la prima d'ascens, amb un premi molt suculent per a cadascun dels futbolistes del primer equip i del cos tècnic. A diferència del curs passat, en què hi va haver un estira-i-arronsa per pactar la quantitat que es repartiria la plantilla, enguany l'acord va ser gairebé imminent (i molt més generós per part del club).

Una altra partida important que el Girona s'estalviarà és la prima milionària que es va firmar amb els anteriors propietaris del club (Unió Esportiva Girona SL) en el cas que l'equip hagués pujat a primera la temporada anterior (2014/15) o la present (2016/17). Aquesta va ser una de les condicions imposades pels venedors durant l'operació de compra, tancada fa poc més d'un any, conscients que els ingressos del club es disparaven i que tenien dret a rebre'n un pessic important. La clàusula ja no serà vigent si l'equip puja el curs 2017/18.

Amb l'ascens, el club també hauria hagut de fer front al concurs de creditors sense la quitança del 40% (ara paga el 60% arran del conveni de creditors) mentre estigués a primera divisió.

Malgrat que la suma d'aquestes tres partides implica un estalvi considerable per al club (podria situar-se al voltant d'uns 10 o 12 milions d'euros), també és molt evident que la quantitat que hauria rebut el Girona en cas d'ascens a la màxima categoria feia de molt bon assumir aquests compromisos.