81 partits en dos anys

D'aquests 100 partits en quatre cursos de Pere Pons amb el Girona, 81 estan concentrats en les dues últimes temporades: 42 en la 2014/15 i 39, en la 2015/16. I d'aquests 81, 73 són complerts. El migcampista gironí ha acabat aquest curs havent jugat els 13 últims partits sencers (9 de lliga i els 4 de fase d'ascens). Si no n'ha encadenat més és perquè es va lesionar el dia del Mirandés (tot i que va acabar el partit) i va haver de descansar cinc setmanes (de la jornada 29 a la 33). El rècord d'enfrontaments seguits sense perdre's ni un sol minut de Pere Pons és de 17 el curs passat (jornades 9 a 25). El jugador és a poc més d'un partit de superar els 8.000 minuts (n'acumula 7.901).

L'actiu més clar

El creixement de Pere Pons ha estat constant des que va tornar a Montilivi de la cessió a l'Olot, durant la segona meitat de la temporada 2013/14. Pablo Machín no se'l va trobar quan va aterrar a Girona, perquè el migcampista era al conjunt garrotxí, però a partir de la primera pretemporada que va dirigir el de Gómara, ja no el va moure del mig del camp. Amb la demora d'alguns fitxatges per a la sala d'operacions, tant Granell com Pons van acumular molts minuts a l'estiu i van convèncer el tècnic amb un rendiment destacat. En aquest sentit, la competició oficial va ser una continuació del que havien demostrat en la pretemporada, i no només es van guanyar la confiança del tècnic, sinó que es van convertir en migcampistes dels més destacats de la categoria, com a part activa de la millor temporada de la història del Girona.

Per edat i projecció, Pere Pons va començar a cridar l'atenció de diversos clubs. El jugador de Sant Martí Vell ha continuat intocable per Pablo Machín aquesta temporada, amb unes funcions d'equilibri al mig del camp blanc-i-vermell que difícilment –segons va reconèixer el tècnic quan el va perdre per lesió– pot assumir un altre company.

El Girona ha anat millorant les condicions contractuals de Pere Pons, que va començar jugant al primer equip amb un sou més propi de regional que del futbol professional. L'últim cop d'efecte del club va arribar fa tres mesos, amb una renovació per a una temporada més –acabava el contracte el 2017 i el va allargar fins al 2018–, que es preveia molt complicada per la progressió del jugador, elogiat sovint pels entrenadors rivals del Girona. La rebaixa de la clàusula de rescissió –de 3 milions a una suma que podria estar entre els 1,6 i els 1,8 milions– va ser una de les condicions de la renovació. El Girona és conscient que Pere Pons és l'actiu principal del primer equip quant a possibilitats de fer caixa amb un traspàs, però l'ambició del projecte fa que el club prefereixi continuar tenint el migcampista a la plantilla, pel pes que hi té. “Tant de bo que no”, responia el director esportiu, Quique Cárcel, preguntat per la possibilitat que hi hagi algun traspàs a la vista. “Les coses s'estan fent bé i no volem perdre potencial”, argumentava.

Migue, intocable

Al capdavant de la classificació de partits jugats amb el Girona a segona A hi ha Miguel Ángel González Migue, precisament l'autor del gol el dia del Ceuta que va valer l'ascens del Girona a la divisió de Plata. En aquesta categoria, Migue va arribar a acumular com a futbolista del Girona 216 partits en sis temporades. Migue va deixar el club de Montilivi l'estiu del 2014, tot i que la campanya 2015/16 encara la va fer a divisió de plata, a l'Alavés. L'estiu passat, Migue va signar per l'Huracán de segona B i, després de la desaparició del club valencià, va anar al Cadis, amb el qual està a 90 minuts del retorn a segona A (els andalusos van guanyar el partit d'anada de l'eliminatòria decisiva contra l'Hèrcules per 1-0).

Ningú s'ha apropat als 215 partits de Migue. I els tres que el segueixen en el rànquing –Jandro (168), Jose (160) i Dorca (152)– ja no són ni al Girona.