Els miracles existeixen
Fase d'ascens a 2a divisió B. El Gavà assoleix l'ascens a la categoria de bronzer, es refà de l'empat (2-2, 56'), aguanta les escomeses del rival i remunta, fins i tot, la tanda de penals
Al mateix temps que Jaime saltava la tanca de les grades de La Bòbila per consolar els seus companys –coix per culpa d'un trencament de lligaments del genoll–, David Jiménez ho celebrava amb llàgrimes als ulls. Era l'any 2014 i els dos jugadors, que en aquell moment eren rivals, van ser testimonis d'un moment clau per la història del Gavà: la permanència a tercera divisió en l'últim minut contra el Santboià. Sense aquell moment, cap dels dos haurien pogut derrotar ahir al Castelló amb dos golassos i signar una nova pàgina de la història del conjunt blaugrana, la del singular ascens a segona divisió B. Perquè l'ascens del Gavà és l'antítesi dels ascensos: fa no gaire van decidir acabar amb tot el seu futbol base, aquest curs van autoimposar-se la pressió de pujar, van fer una bona plantilla però curta d'efectius, i tot i tenir un gran inici de temporada, han acabat el curs millor del que ningú es podia imaginar. Juanma Pons, que va agafar un equip en rebel·lió al gener del 2015, ha obrat el miracle; igual com va ser un miracle que els gavanencs se salvessin el maig del 2014 del descens a primera catalana, com també ho va ser l'última vegada que van disputar una promoció d'ascens a segona A el 2007 i com ho ha estat la supervivència del club, amb els dubtes econòmics que han enfosquit la trajectòria moderna d'un històric de l'esport del país.
Hores després de la patinada del Lleida als penals, al Gavà li va sortir cara en la tanda dels onze metres. El conjunt blaugrana va allargar el propi surrealisme i es va endur una eliminatòria que va haver de guanyar moltes vegades abans que Marco confirmés el feliç desenllaç en l'últim llançament. En l'anada, el Gavà ho va veure perdut quan en la primera mitja hora li van clavar un 2-0 i, en la tornada, el 2-2 semblava que el condemnava a mort. Fins i tot en la tanda de penals van estar a un gol de quedar-se a la tercera divisió. Però es va sobreposar a tot això i va empatar el partit a Castàlia, aguantant tots els atacs del Castelló ahir a La Bòbila i, tot i celebrar-ho abans d'hora, va remuntar una tanda de penals imprevisible.
Sense Iu, dificultats
Al Gavà se li va posar molt bé l'eliminatòria amb el 2-0 a la mitja part. L'equip dominava el mig del camp, tret d'algun moment inicial, va ofegar l'atac de l'equip de Kiko Ramírez i va marcar en dues genialitats del lateral Jaime i de l'extrem David Jiménez. L'abandó del 3-5-2 habitual de Juanma Pons per un 4-4-2 va resultar fins a la lesió d'Iu Ranera, que en el descans va haver de dir prou. L'entrada de Dani Iglesias, un central, en lloc del talentós migcampista va posar fi al sistema, al domini de la pilota dels blaugrana i l'avantatge es va esfumar tot just tornar dels vestidors. Antonio i Fabiani, en dues jugades que van tenir l'origen en la banda esquerra, van tornar a igualar l'eliminatòria que des d'aquell moment feia baixada pel conjunt orellut. L'afició visitant es feia sentir més que la local –incloent-hi els que s'ho miraven des del carrer– i els ànims i el control de la pilota també anaven a favor del Castelló.
Després del gol, Eric va haver d'actuar a dues rematades de Fabiani i Charly Meseguer, però a partir d'aquí el partit es va aturar en sec. El Gavà es va assentar al darrere, –de fet, no va inquietar Campos durant l'hora de partit que quedava– i entre substitucions i cansament, el ritme va abaixar fins que Marco va animar els dos equips. Una dura entrada del defensa del Gavà va fer pujar les pulsacions de Niko Kata i Castells –expulsats per una picabaralla– i de l'àrbitre que va confondre Kata amb Marco i, còmicament, també va expulsar el central malgrat que després va rectificar.
Amb deu contra deu, el partit va anar inexorablement cap a la pròrroga en què el Castelló va estar a punt d'endur-se l'ascens en una doble ocasió de Saizar i Antonio (114') i una altra oportunitat final de Saizar (120'). L'encert i la veterania dels blaugrana des dels onze metres va fer decantar la balança per retornar el Gavà al bronze.
GAVÀ2 (6)
GAVÀ: Èric Alcaraz; Jaime, Pujol Cazorla, Escoruela (Marco, 60'); David Jiménez (Cano, 73'), Pla, Iu Ranera (Dani Iglesias, 46'), Niko Kata; Raíllo i Boris. CASTELLÓ: Campos; Luismi, Guille, Arturo, Juanfran (Jesús, 108'); Carlos López, Castells; Marenyà, Charly Meseguer, Ebwelle (Antonio, 46'); i Fabiani (Saizar, 94'). RESULTAT EN L'ANADA: 2-2. GOLS: 1-0 (28') Jaime. 2-0 (36') David Jiménez. 2-1 (50') Antonio. 2-2 (56') Fabiani. Penals: 0-1 Marca Saizar. 1-1 Marca Cazorla. 1-2 Marca Arturo. 2-2 Marca Cano. 2-3 Marca Charly Meseguer. 3-3 Marca Jaime.3-4 Marca Marenyà. 3-4 Campos atura a Pujol. 3-4 Eric atura a Antonio. 4-4 Marca Raíllo. 4-5 Marca Guille. 5-5 Marca Boris. 5-5 Fora Guille. 6-5 Marca Marco. ÀRBITRE: González Sicilia (Tenerife). T.G.: Als locals Marco i Niko Kata. T.V.: Directa al local Niko Kata (83') i al visitant Castells (83') PÚBLIC: 2.300 espectadors a La Bòbila.Salvats al futbol català
L'ascens del Gavà a la segona divisió B provoca que no hi hagi un efecte dominó amb els descensos compensats de diversos equips del futbol català. El fet de mantenir deu representants del país a la categoria de bronze deixarà intactes els descensos merescuts esportivament en categories inferiors. D'aquesta manera, el Granollers manté la categoria a la tercera divisió i el Girona B també continua a la primera catalana. D'altra banda, per sota, a la segona catalana, el Blanes no es veurà arrossegat pel descens del filial del Girona i continuarà a la categoria igual que el Blanes que la propera temporada seguirà competint a la tercera catalana.