Agafar l'autocar. Fer un viatge de 10, 15, 20 o 30 quilòmetres, jugar i tornar cap a casa. Aquesta serà la rutina dels equips de la demarcació de Barcelona en la meitat de desplaçaments d'aquest curs a segona B. L'ascens del Prat i del Gavà, i el fet que tots els conjunts que hi havia la temporada passada continuïn a la categoria ha propiciat que enguany hi hagi vuit clubs de l'àrea metropolitana i el seu cinturó competint a la divisió de bronze, una concentració que no es veia des de feia set temporades. I és que, darrerament, entre els ascensos del Sabadell i el Barça B a segona A i els descensos de clàssics com la Grama, el Gavà o el Terrassa a tercera, la xifra d'equips barcelonins a segona B ha estat atípicament baixa. Fa cinc anys, per exemple, tan sols hi havia tres clubs de la demarcació a segona B. Una situació que ha canviat radicalment.

“A nivell de planificació esportiva, la presència de tants equips barcelonins s'agraeix, perquè els desplaçaments llargs són cansats i desgasten”, explica el tècnic del Badalona, Manolo González, que creu que ara “hi ha més competència.” L'entrenador escapulat, però, matisa: “Al final, el que acaba marcant les possibilitats de fitxar és el pressupost. Per exemple, l'Alcoià ho té més fàcil per incorporar jugadors que nosaltres perquè té potencial econòmic i molt poca rivalitat territorial.” El tècnic del Prat, Pedro Dólera, que enguany debutarà com a entrenador de segona B, coincideix amb el seu homòleg del Badalona. “Si fóssim menys equips barcelonins, convèncer gent hagués estat segurament més senzill, però de totes maneres cal veure també qui som, perquè hi ha clubs que tenen un potencial econòmic molt més gran que ni tan sols s'hauran mirat els jugadors que volíem nosaltres”, reflexiona l'entrenador potablava, que coincideix amb Manolo González en una altra cosa: “Al final, el que facilita fitxar són coses com el projecte esportiu, la forma de treballar del cos tècnic, la seguretat econòmica , el camp o l'afició. Això és el que acaba convencent el jugador.”