Un camí ple d'èxits

L'arribada d'Hermoso a l'elit no és casual. Des que va sortir de les categories inferiors de l'Atlético, ha estat cobejada pels millors equips.
El Rayo la va reclutar el 2010 i va marcar el gol decisiu perquè l'equip s'endugués l'última superlliga de la història –des del 2011 es diu primera divisió femenina–. Després de tres temporades vestint la franja i davant el desmantellament del conjunt madrileny va acceptar l'oferta del Tyreso suec. “Va ser una bogeria. Jo no havia sortit mai de casa meva, mai m'havia separat de la meva mare i vaig anar a jugar a Suècia, amb una cultura molt diferent”, explica. Tot i l'entusiasme inicial i
el fet d'aprendre al costat de Vero Boquete, Marta Vieira (cinc vegades proclamada millor jugadora del món) o Caroline Seger, va decidir tornar al futbol estatal: “Vaig treure'n moltes coses bones però se'm va fer llarg i estava desitjant tornar a casa.” Des d'aleshores Barcelona, ha estat la seva llar. “La ciutat és perfecta per a mi i realment el club està canviant el paradigma del futbol femení”, admet: “A més, és un equip en el qual ho tens tot. El Barça va a un pas diferent en la primera estatal i s'està apropant de valent al que hi ha a Europa.”

Tot i no haver aconseguit cap títol, Hermoso diu que ha estat una bona temporada per a les blaugrana. “En l'últim tram de temporada crec que hem jugat millor i, tot i que ens han guanyat, estem apropant-nos al nivell continental”. Així, doncs, quin és el proper pas? “Com el Barça no juga cap equip malgrat que n'hi ha, com l'Atlético, contra qui ens ha costat. Tècnicament no hi ha ningú com nosaltres però físicament a Europa ens continuen superant.”