El món del futbol cada cop està més professionalitzat i aquest fet, unit a les noves eines tecnològiques de seguiment de jugadors, fa molt més fàcil tenir el mercat global controlat. Això, però, no significa que els clubs arrisquin excessivament a l'hora de fitxar. En una categoria com la segona A es valoren molt el bagatge i l'experiència prèvia en el futbol professional –sobretot l'espanyol– i la majoria d'equips no solen jugar-se-la gaire. D'apostes exòtiques sempre n'hi ha, però són excepcions puntuals. Al Nàstic, en canvi, els ha agradat això d'explotar mercats poc comuns. El curs passat van arribar un futbolista de la lliga israeliana, un de la xipriota i un altre de la japonesa. Aquest estiu, el director esportiu, Emilio Viqueira, ha mantingut l'aposta i s'incorporen dos defenses de competicions força desconegudes: Mohamed Djetei, que ve directament des del futbol camerunès, i Kakabadze, que arriba procedent del Dinamo Tbilisi georgià. Dos futbolistes joves i desconeguts per al gran públic però que ja han estat internacionals absoluts amb les seves seleccions, fet que els ha donat una projecció que a les seves lligues locals no tindrien. No deixen de ser dues apostes arriscades i de futur, però veient com el mercat de les grans lligues està cada cop està més saturat i tenint en compte els precedents de Girorigi Aburjania i Daisuke Suzuki, al Nàstic confien força en aquesta filosofia. Sobretot, perquè la combinen amb una estratègia més conservadora i Emilio Viqueira també incorpora jugadors més rodats en el futbol espanyol, com és el cas de José Carlos, el segon fitxatge oficialitzat pel club.

A tot això, s'ha de tenir en compte el factor Promoesport. L'agència que gestiona l'apartat esportiu del club tarragoní té una àmplia xarxa de seguiment de tots els mercats, de manera que a l'hora d'escollir jugadors i portar-los al Nàstic ja hi ha un cert coneixement del perfil del futbolista i el nivell al qual pot competir. Els riscos hi són, però això els minimitza.