Els equips filials han de competir en una categoria com la segona A? És un dels debats perennes en el futbol espanyol i que se sol reproduir cada vegada que arriba a la categoria –la màxima a què pot aspirar, perquè no pot coincidir a primera amb el seu equip de referència– un equip dependent. El fet és que el 20 d'agost començarà la catorzena temporada seguida amb la presència, com a mínim, d'un equip filial entre els 22 de la categoria de plata, i això que en els tres últims cursos hi ha hagut un descens d'un filial. El Bilbao Athletic va prendre el relleu al Barça B l'estiu passat, i aquesta vegada és el Sevilla Atlético el que assumeix el paper dels bascos.

El conjunt andalús torna a una categoria en què va estar dues temporades seguides. En la primera, en què va fer molt bon paper, el Girona encara no hi era. En la segona, ja amb els de Montilivi, el filial va estar sempre al pou, però tot i això va ser capaç de guanyar el Girona en un dels partits per oblidar del conjunt amb més temporades seguides a la categoria. Aquell 2-1 va ser la primera de les diverses garrotades que s'ha endut el Girona contra equips dependents. El curs 2010/11, el Vila-real B va ser capaç de convertir un 2-0 a Montilivi en un 2-3. La temporada 2013/14, el Barça B va fer els sis punts contra el Girona. Va coure especialment el 2-1 de la segona volta al Miniestadi, ja amb Pablo Machín a la banqueta i l'equip blanc-i-vermell mirant de sortir del pou, després que Adama i Munir reactivessin els locals en la segona meitat (del 0-1 al 2-1). Aquell mateix curs, també va ser dolorosa la derrota a Valdebebas contra el Madrid B (3-2), en un partit que va començar a fer trontollar Ricardo Rodríguez. En la millor temporada de la història, el Girona tampoc va ser capaç de fer els sis punts contra el Barça B, que el va sorprendre a Montilivi per una jugada espectacular de Halilovic. Dels dotze duels dobles contra els filials des que és a segona A, el Girona només ha estat capaç de fer els sis punts en joc en l'últim, contra el Bilbao Athletic.

Els filials són una excepció en una categoria amb molta exigència, pressió i competitivitat. Per a clubs com el Sevilla, l'Athletic, el Barça, el Madrid i el Vila-real –els últims amb presència del segon equip en la LFP–, representa una bona oportunitat per avaluar joves que miren de fer el salt al primer equip. La competitivitat de la segona A, de fet, els permet captar jugadors de projecció d'arreu que difícilment podrien ser seduïts amb el filial a segona B. A l'hora de repartir ingressos, també hi ha una quota fixa en concepte de drets televisius destinada als filials, tot i que no entren en variables com la recaptació per abonats –no en tenen de propis. De fet, l'absència d'una massa social fidel –el més habitual és que els partits dels filials reuneixin molt poc públic– també sol caracteritzar equips que, malgrat estar carregats de jugadors a punt de fer el salt a l'elit, no arrosseguen gaire afició.