El juny del 2011 David Que­rol tan­cava una tem­po­rada intensa al Reus, de sen­sa­ci­ons con­tra­po­sa­des. Havia començat amb la sob­tada mort del seu com­pany d'equip i amic Jordi Pitar­que i havia aca­bat amb l'ascens a segona B. Va ser en aquell moment que Que­rol va deci­dir can­viar d'aires i accep­tar l'oferta del Betis per con­ti­nuar crei­xent al filial del club sevillà. Qui li havia de dir que, cinc anys després, tor­na­ria al club de la seva ciu­tat per jugar a segona A. En aquests cinc anys, ell ha pro­gres­sat, a Sevi­lla i també al Nàstic i al Lla­gos­tera, amb el qual ha jugat dues tem­po­ra­des fructíferes en què ha aga­fat experiència en la cate­go­ria de plata. Amb el des­cens dels giro­nins a segona B, li han plo­gut les ofer­tes per con­ti­nuar a la cate­go­ria de plata –alguna, fins i tot, per fer el salt a pri­mera, com la de l'Osa­suna–, però quan el secre­tari tècnic del Reus, Sergi Parés, li va tru­car, la dels roig-i-negres va pas­sar a ser la pri­mera opció. El club de la seva ciu­tat també ha pro­gres­sat ja que, després de con­so­li­dar-se ràpida­ment a segona B, va bas­tir un pro­jecte ambiciós que l'ha por­tat de seguida a segona A. Per tant, Que­rol i el Reus, des que es van sepa­rar, han seguit camins paral·lels que els han tor­nat a ajun­tar. Esta­ven con­dem­nats a enten­dre's. “Si m'havia de que­dar en un equip de segona A, tenia clar que seria el Reus”, va dir Que­rol durant la seva pre­sen­tació com a fla­mant reforç de la davan­tera roig-i-negra.

Que­rol, nas­cut al barri reu­senc d'Astorga, té un vin­cle espe­cial amb el Reus, no només pel fet de ser el club de la seva ciu­tat. Tot i que des­pun­tava i ja era juve­nil, Que­rol dis­fru­tava amb l'equip del seu barri i era reti­cent a mar­xar, fins que el prin­ci­pal club de la ciu­tat el va convèncer. “El Reus em va donar l'opor­tu­ni­tat de dedi­car-me al fut­bol. Jo jugava amb els amics a Astorga i veia lluny el fut­bol pro­fes­si­o­nal, però hi va insis­tir i sem­pre ho agrairé”, afirma Que­rol, que va fer el salt al pri­mer equip amb Ramon Maria Cal­deré i Santi Cas­ti­llejo, i hi va estar tres tem­po­ra­des en què va dei­xar clar que era un fut­bo­lista de futur. El Betis va ser qui més hi va apos­tar i se'l va endur. Després d'una pri­mera tem­po­rada mar­cada per uns pro­ble­mes al pubis que ja havia tin­gut a Reus i que va solu­ci­o­nar ope­rant-se, va tenir molta con­tinuïtat en la segona, a segona B, fet que va per­me­tre que el rival històric del Reus, el Nàstic, s'hi fixés i l'incor­porés. La tem­po­rada a Tar­ra­gona va ser bona, però va tenir un final con­tro­ver­tit, ja que va fit­xar per l'equip que els va dei­xar sense ascens a segona A en una eli­mi­natòria plena de polèmica, el Lla­gos­tera. Se l'acu­sava d'haver-se com­promès amb els del Gironès abans d'enfron­tar-s'hi, però ell ho nega. De moment, no ha pen­sat com seran els duels con­tra el Nàstic, tot i que admet que tin­dran una càrrega “espe­cial”. Sigui com sigui, amb el Lla­gos­tera va demos­trar nivell per jugar a segona A i ara amb el Reus espera con­ti­nuar pro­gres­sant. Ho farà, tal com ell mateix ha dema­nat, amb el número 7 a l'esquena, el del seu amic Pitar­que, al qual, com sem­pre ha fet, dedi­carà tots els gols mar­cats.