Blanc-i-vermell de cap a peus
El Girona posa el capità, renovat fins al 2018, com a exemple de jugador que té gravats els colors del club a l'ADN i que, més enllà de la seva aportació a la gespa, també transmet intangibles al vestidor
El migcampista, feliç de continuar a Montilivi, creu que el gran salt a 1a divisió “està per caure”
“La meva prioritat, i crec que l'única, era continuar aquí. Girona és casa meva i és on em sento valorat. No només pel club, sinó també per l'afició i els companys.” Eloi Amagat es va expressar amb aquests termes després que el president del club, Delfí Geli –van jugar junts a segona B la temporada 2004/05, amb Agustín Abadía d'entrenador–, encetés l'acte agraint al futbolista la seva implicació incondicional amb el club de Montilivi. “La renovació d'Eloi és un pas endavant per a les dues parts. No fa falta dir que és un dels nostres. És un d'aquells casos en què tothom estarà satisfet de la seva continuïtat.” I el director esportiu, Quique Cárcel, tampoc no es va quedar curt. “Renovem l'essència de moltes coses, entre les quals hi ha els valors del club. Sempre he parlat de l'ADN gironí, i Eloi l'encapçala. M'ha demostrat coses que ningú no sap però que jo sí que he vist. Sempre ha estat allà, a dins i a fora el camp. I espero que no siguin els seus dos últims anys”, va reblar el director esportiu.
Vida en blanc-i-vermell
Si Eloi va repartir la seva etapa de formació entre el Bons Aires i el Vilobí era perquè el futbol de base del Girona aleshores era un tip de riure. El futbolista, però, va ser capaç de fer el salt del juvenil del Vilobí al primer equip del Girona (2004/05). Força més difícil va ser la seva consolidació en el primer equip de Montilivi, que no va arribar fins al curs 2012/13, amb 25 anys i quan el Girona ja estava a segona A. “Amb persistència vaig aconseguir el que volia, que era tornar al club de la meva ciutat i a jugar en la Lliga de Futbol Professional. Però no va ser fàcil. Vaig haver de trepitjar molts camps de gespa artificial”, va recordar Eloi, que va sortir dues vegades cedit –al Palafrugell i al Llorca–, però que també es va a desvincular dues vegades del Girona: la temporada 2006/07, per anar a Gavà, i la 2009/10, per iniciar una etapa de tres anys al Llagostera. “Quan jugava a tercera amb el Llagostera, ni jo mateix m'hauria imaginat que acabaria tornant al Girona i jugant més de 100 partits a segona A, que espero que acabin essent molts més.”
El tren de la primera
Eloi és un dels pocs futbolistes del Girona que ha estat present i ha participat en les tres fases d'ascens que l'equip ha disputat en els quatre últims anys. Tot i que va admetre que el que va passar l'any passat contra el Lugo no té punt de comparació possible i que va deixar tothom amb els ànims per terra, Eloi va assegurar que la plantofada del mes passat contra l'Osasuna també va fer mal: “No va tenir la crueltat ni el dramatisme de l'anterior, però també ha costat pair-la. Però, a diferència de l'altra vegada, segur que la gent ha pogut desconnectar i tornarem amb tota l'ambició del món.”
El migcampista, de 31 anys, pràcticament no ha volgut escoltar altres ofertes. Ni tampoc el seduïa gaire la possibilitat de marxar a l'estranger. La seva intuïció també li diu que al Girona algun dia per fi li sortirà cara: “Sóc dels que creuen que el salt definitiu del club està per caure. I només faltaria que jo estigués vés a saber on.” Eloi hi va afegir que l'impuls que estan donant els nous propietaris a l'entitat és un gir radical que trenca totalment amb el passat recent: “Jo que aquí n'he viscut de tots colors, agraeixo aquesta estabilitat i la manera com s'estan fent les coses. En l'últim any i mig, el club s'ha professionalitzat molt. I quan fas les coses bé, a banda de poder treballar més tranquils a tots nivells, les possibilitats d'èxit augmenten”, va comentar el capità, que el dia 22 encetarà la cinquena temporada seguida en el Girona i la vuitena en total.