En la seva pri­mera experiència lluny de casa, Samu­ele Longo va tenir un ater­ratge molt pro­me­te­dor a l'Espa­nyol, que el va rebre com a cedit l'estiu del 2012, amb 20 anys. Havia arri­bat tard, després de fer la pre­tem­po­rada amb l'Inter, però la seva estrena com a blanc-i-blau ja va ser cri­da­nera, amb 90 minuts i un gol al camp del Lle­vant (3-2), en la ter­cera jor­nada. Al cap de vuit dies, segona titu­la­ri­tat i segon gol, con­tra l'Ath­le­tic. Amb un bon cos, enèrgic i des­ca­rat, Longo dese­qui­li­brava les defen­ses i s'eri­gia en un dels grans pro­ta­go­nis­tes de l'equip de Mau­ri­cio Poc­het­tino. Però el seu rol va anar deca­ient. El tècnic li va man­te­nir la con­fiança durant molts par­tits, però l'italià només va cele­brar un altre gol, al camp del València, en la dot­zena jor­nada. Va ser el penúltim par­tit de Poc­het­tino, i el relleu no va aju­dar gens Longo. Amb Javier Aguirre, l'esce­nari es va enne­grir per a l'italià, molt menys actiu i obli­gat a esco­rar-se a la banda. El juga­dor cedit per l'Inter es va anar apa­gant, i fins i tot es va plan­te­jar la sor­tida en el mer­cat d'hivern. No va mar­xar, però tam­poc va tor­nar a des­ta­car, i va ser més pro­ta­go­nista pels pro­ble­mes d'ansi­e­tat –reco­ne­guts pels matei­xos com­panys de ves­ti­dor– que per l'encert. Longo va jugar l'últim par­tit de lliga amb l'Espa­nyol el 3 de març. Una lesió a l'espat­lla li va aca­bar d'espat­llar la seva pri­mera sor­tida de l'Inter en forma de cessió. Poc podia pen­sar l'italià, però, que aquells tres gols amb la samar­reta blanc-i-blava serien els seus últims en par­tits de lliga.