“Mister, avui em podries deixar entrenar per un dia.” Això és el que el tècnic de l'Hospitalet, Ismael García, va dir al seu entrenador quan era un jugador juvenil. “Em va respondre que no, que no podia ser, però és que des de petit que m'ha interessat aquest món”, hi afegeix el gallec. Una dècada després, amb 28 anys, ja està dirigint un equip de segona B. Des que va arribar a l'Hospitalet, el 6 de juliol passat, García treballa cada dia de vuit a vuit. No para ni sap el que és fer un dia de festa. El seu hàbitat, una sala grisa i fosca –fresca, això sí–, que fins no fa gaire només tenia un quadre d'electricitat. Martí Cifuentes va readaptar-la, va posar-hi un despatx, i allà passa les hores, quan no hi ha partit o entrenament, el nou inquilí de la banqueta riberenca.

Tot i no haver tingut ni un sol dia de descans, García gaudeix de cada moment i no es queixa. Ans al contrari. “El club no m'ha d'agrair tota aquesta dedicació, sóc jo qui he de donar les gràcies al club, perquè aquesta és l'oportunitat de la meva vida”, afirma Ismael García, que és conscient que el seu nomenament és una aposta de risc, forçada per la delicadíssima economia de l'entitat: “Jonathan Risueño [el director esportiu] ha demostrat tenir una gran fe en mi, perquè no és gens fàcil posar a la banqueta un noi de 28 anys, gallec, que ve de fora i que viurà la seva primera experiència a segona B.”

Sobre l'edat i el fet que fins ara gairebé totes les seves experiències hagin estat en el futbol formatiu, García no hi dóna voltes. És humil, però molt segur. Confia en les seves aptituds i la seva credibilitat davant de futbolistes més grans que ell. Només cal atendre bé al seu discurs contundent. “El DNI no entrena, el meu rol va associat a un càrrec, el de primer entrenador d'un club, i l'edat no condiciona. Ho fa la personalitat”, explica el jove tècnic gallec, que està acostumat a ser el petit d'allà on va: “Sempre he estat el més jove. Vaig ser el més jove en el curset per treure'm el tercer nivell d'entrenador, vaig ser el tècnic més jove del planter del Dépor... Però tot això ha estat així perquè sempre he tingut les idees molt clares des del principi.” Tot plegat l'ha fet créixer a marxes forçades: “Sempre he anat més ràpid que els companys de generació i he hagut de madurar abans. Això em dóna una seguretat total, i em sento molt preparat.”