Sí. Crec que és més que un luxe. Estem en un lloc que real­ment no ens cor­res­pon, però sem­pre és bonic viure-ho i veure en qui­nes con­di­ci­ons tre­ba­llen els millors i és allò a què, sem­pre dins la nos­tra modèstia, hem d'inten­tar aspi­rar. Sem­pre, és clar, emmar­cat dins els nos­tres mit­jans.

Ho teníem bas­tant clar, que seríem els últims. Era una qüestió que ja vaig patir, per dir-ho d'alguna manera, l'any pas­sat. Crec que és impor­tant des­can­sar molt bé, i hi ha dies sufi­ci­ents per fer un bon tre­ball. No ens hem de pre­ci­pi­tar per evi­tar que hi hagi fut­bo­lis­tes que hagin de parar per excés de càrrega. Perquè, per molt que ho vul­guem, no és el mateix inten­tar fer una mica de tre­ball pel seu compte, cosa que ja se'ls demana, que posant-se a tre­ba­llar amb el grup i exi­gint una mica més. Pre­fe­reixo allar­gar una mica això que en diem pre­tem­po­rada, encara que sigui a les pri­me­res jor­na­des de lliga, per asse­gu­rar-nos que l'equip estarà fresc, sobre­tot de ment.

Sí. El fet de començar una set­mana més tard fa que ens haguem sal­tat uns pri­mers dies en què pot­ser és més difícil que hagin arri­bat tots o gai­rebé tots els fit­xat­ges que vols fer. Ara podem tre­ba­llar amb dos juga­dors per lloc de nivell, de garan­ties, i sem­pre estem oberts a la pos­si­bi­li­tat que surti alguna cosa interes­sant del mer­cat, que pot­ser no la pen­ses però que sem­pre pot aparèixer.

Sí, això ho tenim molt clar. Neces­si­tem reforçar la banda esquerra, però també estem oberts a qual­se­vol altra pos­si­bi­li­tat. Com que tenim juga­dors versàtils, si ens sorgís una molt bona opor­tu­ni­tat a la banda dreta, per exem­ple, podem tenir també juga­dors com Aday o el mateix Coris, que poden jugar a l'altre cos­tat. Tenim molt assu­mit que s'ha de reforçar el cos­tat esquerre, però no ens tan­quem a altres pos­si­bi­li­tats.

Insis­teixo que no ens tan­quem a cap pos­si­bi­li­tat, si surt alguna cosa interes­sant. Un davan­ter no fa mai nosa. O qual­se­vol juga­dor d'una altra posició. No se sap mai si pot aparèixer un juga­dor interes­sant en el mer­cat que pot­ser ara mateix ni tan sols tenim al cap.

Bé, jo sem­pre he dit que estic con­tent amb els juga­dors que tinc. Gràcies a Déu ara tots els fut­bo­lis­tes que són aquí és perquè volem que hi siguin. I dic el mateix que dic sem­pre en el mer­cat d'hivern: si hi ha algú que no s'hi troba a gust, o que se sent infe­rior per poder llui­tar pel lloc dins l'equip, doncs és qüestió de par­lar-ho i de bus­car solu­ci­ons que siguin satis­factòries per a tot­hom.

Si t'haig de dir la veri­tat, no gaire. Aquí estem no et diré que aïllats, perquè avui dia amb inter­net és impos­si­ble estar-ho, però sí molt cen­trats en la feina que hem vin­gut a fer. No em pre­o­cupa gaire el que facin els rivals perquè els noms són una cosa i després s'ha de demos­trar al camp. I nosal­tres som, crec, un fidel exem­ple que no són els noms els que fan l'equip sinó els homes. Aques­tes tem­po­ra­des que fa que sóc a Girona sem­pre hem estat un dels equips amb menys pres­su­post i menys pos­si­bi­li­tats d'entrada, i al final hem acon­se­guit que els fut­bo­lis­tes siguin reco­ne­guts i fer molt bones tem­po­ra­des.

Segu­ra­ment n'hi haurà molts que podran dir, i amb tota la raó, que el Girona fa dos anys que és a les por­tes de pujar a pri­mera divisió. I segu­ra­ment per a alguns podem ser con­si­de­rats favo­rits. Però nosal­tres hem de tocar de peus a terra, saber què és el que ens ha dut a acon­se­guir aquests ren­di­ments per sobre, en teo­ria, de les nos­tres pos­si­bi­li­tats. També hem de tenir en compte que de mica en mica anem tenint més pos­si­bi­li­tats, i que ara els fut­bo­lis­tes també volen venir aquí. Fins i tot molts han vin­gut per menys diners que altres equips. Això és gra­ti­fi­cant, però les bases les hem de posar seguint els matei­xos prin­ci­pis que ens hem mar­cat sem­pre. Saber que per acon­se­guir 80 punts pri­mer hem d'arri­bar als 50. Aquest és el nos­tre pri­mer objec­tiu, però ho hem d'acon­se­guir com més aviat millor per poder llui­tar pel que ens agrada a tots.

Sem­pre els ho miro d'incul­car. Els dic que avui no hi ha cap plan­ti­lla que sigui millor que la nos­tra, però perquè encara no ha començat la com­pe­tició. I quan comenci, hem de demos­trar el nivell que tenim. Sí que és cert que serem un equip res­pec­tat, pels resul­tats que hem fet, i que això ens gene­rarà més difi­cul­tat. Perquè mol­tes vega­des, ja ho vam veure al començament de la tem­po­rada ante­rior, un empat con­tra el Girona no era un mal resul­tat per molts equips. Això fa que tin­guem més difi­cul­tats per poder superar els rivals.

Eren pos­si­bi­li­tats que teníem. No perquè bus­quem exac­ta­ment això de repe­tir el que vam fer, sinó perquè són els exem­ples de juga­dors que tenien altres pos­si­bi­li­tats i sem­pre s'han mos­trat molt i molt recep­tius per venir aquí. Crec que nosal­tres també ho hem de ser, perquè van demos­trar al seu dia que tenien una impli­cació i un ren­di­ment altíssim. Ara, i també els ho he dit a ells, no perquè fos­sin en aquell equip que va fer 82 punts ho tin­dran més fàcil. Hau­ran de demos­trar que, en aquest cas, les sego­nes parts també seran bones.

Sí, és clar. L'objec­tiu és arri­bar de la millor manera pos­si­ble a aquest pri­mer par­tit. Sem­pre ho he dit. És una de les claus del meu mètode. Anar pas a pas i pen­sar que el par­tit més impor­tant que tenim és l'imme­diat. I en aquest cas, el pri­mer par­tit de lliga.

És la meva feina. Per això també crec que és neces­sari can­viar una mica el xip i hem tin­gut aquest mes de vacan­ces. Sabem que, per millo­rar el que hem fet aques­tes dues tem­po­ra­des, només podem fer una cosa. Podem dir que tenim un 1% de pos­si­bi­li­tats de millora i un 99% d'empit­jo­rar-ho. Però, tocant de peus a terra, segu­ra­ment es valo­rarà també la tem­po­rada en el seu procés, no només en el seu final. I crec que en aques­tes dues últi­mes tem­po­ra­des hem fet un procés magnífic. I també crec que el major mèrit, almenys des que sóc aquí, crec que han estat els pri­mers tretze par­tits [els de la pri­mera tem­po­rada, en què es va acon­se­guir la per­manència] perquè van per­me­tre viure tot el que hem vis­cut després.