El Reus té tot un repte per assolir: mantenir la categoria després d'haver aconseguit, per primera vegada en la seva història, l'ascens a segona A. Vistos els precedents, però, no és una missió impossible, ni de bon tros. En les últimes temporades, el més habitual és que només un dels quatre ascendits a la categoria de plata acabi tornant per la via ràpida a segona B. El curs passat, per exemple, només va baixar l'Athletic B i els altres tres ascendits, el Nàstic, l'Oviedo i l'Osca, no van patir per salvar-se. En les últimes dinou temporades, és a dir, des que a segona A hi ha 22 equips, han baixat un any després de pujar 22 dels 76 ascendits. Mirant les últimes catorze temporades, la mitjana és d'un descens per la via ràpida per any. Hi ha hagut algun any amb dos descensos entre els acabats d'ascendir, però també hi ha hagut cursos en què tots quatre s'han salvat, com ara el 2012/13 i el 2005/06. La mitjana es manté tenint en compte només els equips que debuten en la categoria, com el Reus enguany.

En una categoria tan igualada i imprevisible com la segona A, tots els equips, fins i tot els que acaben de pujar, poden aspirar a tot. I sinó, que li ho preguntin al Nàstic, que la temporada passada, acabat d'ascendir, va quedar a les portes de pujar a primera, tercer en la lliga regular i eliminat en la fase d'ascens. De fet, hi ha tres equips que en les dues últimes dècades han encadenat dos ascensos. El cas més recent és el de l'Eibar, que va tornar a segona A el juny del 2013 i que un any més tard estava celebrant l'històric ascens a primera divisió. És el mateix cas del Granada el 2011 i del Màlaga el 1999.