L'Olympique de Marsella es va afegir a la llista d'equips que tenen el trofeu Costa Brava, després d'endur-se la 40a edició. El Girona va oferir detalls prometedors, essencialment en la primera meitat, i va marcar l'1-0 fent valer la pilota aturada, una de les seves armes. Però es va anar apagant i l'Olympique, tot i estar incòmode durant diverses fases, va acabar remuntant, gràcies a gols en la recta final de cada part. L'Olympique va voler manar només de començar, acaparant la pilota i el control, però el Girona no va trigar gaire a mostrar detalls de les qualitats que fa temps que ha estat potenciant a segona A i que incomoden els rivals. I si no hi estan acostumats, encara més. Els provençals, tot i fer el primer xut a porteria (de Machach), es van veure sorpresos per la pressió del conjunt blanc-i-vermell, que hi va posar molt de desgast físic. O l'estada a Manchester va fer accelerar molt la preparació física, o les ganes de fer-se veure en l'estrena a Montilivi i contra un rival d'entitat van donar una energia extra. I, possiblement, hi havia una mica de cada part. El fet és que el Girona va fer un bon treball de pressió i, per moments, va fer anar de bòlit el conjunt provençal. I a pilota aturada, els locals van saber generar perill. Des de l'extrem dret, Granell la va cargolar i Fran Sandaza, al segon pal, va connectar tot sol la rematada, però no li va poder donar prou bona direcció (9'). Després d'una bona combinació dels visitants amb rematada tova de Gomis (11'), els gironins van tornar a insistir al davant. Sandaza va topar amb el travesser després d'una bona jugada amb participació de Cifu i Portu (12'). I al cap de dos minuts, va arribar l'1-0. En una altra falta, però a l'altre costat, Rubén Alcaraz va buscar el cap de Juanpe, però qui va acabar batent el porter visitant va ser el seu company Hubocan (14'). La falta l'havia provocat Portu, en un exercici excel·lent de pressió i fe. L'afició, que donava a Montilivi un aspecte més propi de lliga que de torneig de pretemporada, entusiasmada amb tot el que li estava ensenyant l'equip. Cristian Herrera va provar un xut de falta directa que un rival va desviar a córner (26'). L'Olympique no se sentia gens còmode, i només es va espavilar, tímidament, en la recta final de la primera part. En va tenir prou, això sí, per empatar. Khaoui, sol entre dos centrals, va rebre una passada interior i va fer un xut que Bounou, tot i que hi va posar la mà, no va poder desviar prou perquè no entrés (39'). Abans del descans, encara hi va haver un parell més d'aproximacions dels blanc-i-vermells. Sandaza, assistit per Cristian Herrera, va veure com el seu xut el desviava un defensa. Força més clara va ser l'ocasió posterior de Cifu, que va arribar a l'àrea amb una cavalcada de les seves. Ben assistit per Sandaza, va veure com se li escapava el control abans de ser atropellat per Doria. L'àrbitre no va assenyalar penal. La segona part va començar a un ritme inferior –de fet, la intensitat ja havia baixat en els últims minuts de la primera–. El Girona no estava tan fi ni pressionava tant, i l'Olympique, tot i tenir més la pilota i fer dos xuts –de Cabella (51') i d'Alessandrini (59')– tampoc era capaç d'imposar gaire superioritat. L'allau de canvis va arribar superat el primer quart d'hora. Machín va fer entrar de cop vuit jugadors. Vivi va tornar a ocupar l'eix de la defensa, escorat per Ramalho i Kiko Olivas, que es va tornar a situar al perfil esquerre. Al carril esquerre, encara sense Álex Menéndez, va tenir una altra oportunitat Sergi Álamo. I al davant van jugar junts Dejan Lekic i Felipe Sanchón, teòricament els dos puntes amb més dificultats per fer-se un lloc en l'onze. Als gironins els va costar força més trepitjar terreny visitant i crear ocasions. La més clara va ser, altre cop a pilota aturada, en un córner amb rematada de cap d'Alcalá, per sobre del travesser (60'). El conjunt de Frank Passi tampoc va fer res de l'altre món, però va tenir una ocasió clamorosa d'Aaron, que va quedar sol davant de Bounou. El marroquí va evitar el gol amb una intervenció de molt mèrit (72'). Va ser l'avís de l'1-2. Maxime va guanyar la partida a Kiko Olivas, que va reclamar falta, es va plantar davant Bounou i el va batre (80'). I, fins al final, amenaces de picabaralles –el partit va ser força dur, amb entrades fortes–i poca cosa més.