No hi haurà Champions League per al Vila-real. Pla, previsible i poc incisiu, el conjunt de la Plana Baixa va ser incapaç de capgirar al Louis II una eliminatòria que va quedar hipotecada al Madrigal i que posa punt final a un agost negre i gens habitual en un club exemplar com el que presideix Fernando Roig. La lesió de Roberto Soldado, la misteriosa destitució de Marcelino García Toral, l'arribada de Fran Escribà a corre-cuita i ahir, a Montecarlo, l'eliminació de la Champions fan trontollar el projecte groguet, que no va tenir futbol ni coratge per alterar la pau d'un Mònaco que va viure tranquil, sobretot en la primera meitat. A l'equip de Fran Escribà se li va fer una muntanya tot plegat i ni tan sols va fer l'intent de pujar-la. Va tenir pocs arguments per generar futbol i ni tan sols quan el Mònaco li va concedir l'oportunitat d'enganxar-se a l'eliminatòria, Santos Borré no va estar lúcid per castigar la porteria de Subasic. Entre el porter croat i Jemerson van frustrar l'intent del punta colombià, que després de la represa ho va tornar a intentar amb un xut desviat. Va ser el pobre bagatge d'un equip que sense l'autoestima ni la seguretat que va exhibir la temporada passada, fins i tot quan Marcelino apostava per les rotacions, mantenia sempre un to competitiu molt elevat. Ahir al Louis II, ni rastre de tot plegat. Escribà va buscar desequilibri amb l'entrada del jove Léo Suárez, perla del planter groguet, i amb el potencial físic d'Alfred N'Diaye en un rol inesperat de mitjapunta, però el tarannà general del seu equip va ser pesat i contemplatiu, esperant el final previsible. El toc de gràcia, el va atestar Fabinho des dels onze metres, tancant una eliminatòria que també havia començat des del punt de penal i amb els mateixos protagonistes. El portuguès se la va jugar a la dreta de Sergio Asenjo, una definició contundent per posar punt final a una eliminatòria que obre un cabàs d'incògnites entorn d'un Vila-real que s'haurà de conformar amb l'Europa League.