3a divisió
Similars però diferents
Després de jugar durant sis anys a la segona B de futbol sala, Toti va decidir canviar d'esport i va fitxar pel Castelldefels, de tercera
En formació, va jugar a l'Europa i l'Espanyol fins que, de juvenil, es va cansar del futbol onze i va acabar al Catgas Santa Coloma
Per molt que puguin semblar molt iguals, les diferències entre el futbol sala i el futbol onze són infinites. Per tant, cal ser especial per arribar a l'elit no professional de tots dos esports. Antonio Domènech, Toti, ho ha aconseguit com qui no vol la cosa perquè després de sis anys jugant al Catgas Santa Coloma B, a la segona divisió B de futbol sala, aquest estiu va decidir canviar d'esport i tornar-ho a provar amb el futbol onze. Després de la pretemporada a prova, Miki Carrillo no va tenir cap dubte a incorporar aquest jugador, que només s'ha perdut 18 minuts dels quatre partits que ha disputat el Castelldefels a la tercera divisió.
La història de Toti és la d'un nen del barri de Gràcia que en l'etapa d'infantil va destacar, jugant a futbol onze, a l'Europa. L'Espanyol va fitxar aquest extrem esquerre avançant-se a l'Atlético, el Vila-real i el Barça, i el jugador va passar-se cinc anys a la disciplina blanc-i-blava, l'últim cedit a la Damm. El darrer any de juvenil –al Cornellà, de Jordi Roger– va ser clau perquè el jugador decidís que ja n'hi havia prou del futbol. “El fet d'haver estat tants anys en equips d'elit, amb tants entrenaments, em va acabar cremant”, reconeix Toti: “Així que, com que havia d'estudiar i treballar, vaig decidir aparcar el futbol i jugar amb els meus amics a futbol sala.”
“El cuquet”
En dues temporades, en una de les categories més baixes del futbol sala, va fer 106 gols i va cridar l'atenció del Marfil Santa Coloma. “L'adaptació em va costar una mica perquè tàcticament és un esport molt complicat, però vaig acabar ficant 27 gols al filial [de segona B] i em van cridar per entrenar-me i debutar amb el primer equip”, explica.
Quatre temporades després, Toti va decidir posar fi a la seva etapa al futbol sala i tornar al futbol onze. “Sempre tenia el cuquet; veia molts amics i coneguts que jugaven a futbol onze i tenia aquesta inquietud”, reconeix. Així que ho va provar al Castelldefels. “Canvien sobretot les distàncies, i més ara que jugo de lateral, que has de mesurar amb el company, fer cobertures, etc.”, relata Toti, que reconeix que no tothom pot combinar els dos esports: “Sobretot perquè és un esport sacrificat, amb molts matisos tàctics que has d'estar disposat a aprehendre.” I de moment està sent un fix per al tècnic Miki Carrillo: “Veig un equip molt competitiu i treballador dins d'una categoria amb un nivell molt alt, això és el que més m'ha sorprès de la meva tornada: la gran competitivitat d'aquesta categoria”, conclou.