Diego Carrillo s'ha passat, entre el futbol espanyol i l'estranger, vuit temporades fora de Catalunya. L'extrem era un dels clàssics dels catalans de la segona B havent vestit les samarretes del Sabadell, el Figueres, el Lleida i l'Hospitalet. Però ara ha arribat l'hora d'aplegar les coses i tornar a casa. Quinze anys després de la seva marxa, el Granollers torna a gaudir del seu futbol, allà on va forjar els seus últims anys de juvenil a partir del qual va fer el salt cap al futbol semiprofessional. Diumenge passat va tenir el debut ideal per a qualsevol jugador, sent part activa de tres dels quatre gols que el seu equip va marcar.

La diana, el penal provocat i la passada prèvia a l'assistència en el segon gol van completar una jornada perfecta per a ell i per a l'equip. “En tenia moltes ganes, perquè feia més d'una setmana que m'entrenava i tot va anar com la seda. L'equip va guanyar i jo vaig aconseguir el gol, un debut que tothom voldria”, reconeix Carrillo: “Em vaig sentir molt còmode, en gran part perquè l'equip ho va fer molt bé, i això facilita les bones sensacions individuals.”

Carrillo ha tornat al Granollers, equip pel qual va fitxar fa 17 anys en la seva última etapa com a juvenil. “La divisió d'honor era una categoria molt potent, i guardo un molt bon record d'aquells dos anys. Hi vaig estar dues temporades en el juvenil, entrenat per Migueli, i en els últims partits vaig pujar amb el primer equip, que aleshores jugava a primera catalana”, explica el jugador: “Ara tinc la mateixa il·lusió que quan vaig signar com a juvenil. Això gairebé és com casa meva”, afegeix. Carrillo, però, arriba per fer un salt de qualitat a l'equip: “No vinc a retirar-me. Em sento bé físicament i encara tinc bones sensacions.”