2a divisió FEF
GERARD PUIGORIOL, ‘PUTXI'
“En voluntat i il·lusió, hem de ser els líders”
El Prat és setè classificat, a dos punts de la promoció d'ascens, després de guanyar al Rico Pérez
“Competint com ho estem fent, tenim possibilitats sempre”, admet Putxi
Gràcies a la il·lusió fem més viatges, dormim poc però tot ho compensa. No és un sacrifici, som uns privilegiats
Entre les sorpreses que hi ha hagut en l'inici de lliga d'enguany a segona B hi ha el Prat. Els potablava, que acaben de pujar, han exhibit fiabilitat i tenen la zona d'ascens a només dos punts. Tot plegat, amb un equip en què hi ha molts debutants en la categoria, com ara el mig centre Gerard Puigoriol, Putxi (Calders, 6/5/1991), que, després de sobresortir els últims cursos a tercera, s'ha estrenat a segona B com un fix a la medul·lar dels del Baix Llobregat.
Han fet un inici de temporada per sobre de les expectatives. S'ho imaginaven, començar així?
El nostre objectiu des del primer dia era evitar quedar entre els cinc últims, i si alguna cosa s'ha vist fins ara, és que aquesta lliga és molt igualada i que, competint com ho estem fent, des de la humilitat i sense especular, tenim possibilitats de sumar sempre.
Que hi ha igualtat es va veure diumenge passat, en què van guanyar l'Hèrcules. La segona B és una categoria de matisos, oi?
Sí, d'entrada segur que ningú no apostava per nosaltres i érem conscients que era mot difícil. Vam sortir a guanyar i hem vist aquestes setmanes que els errors es paguen molt cars. Nosaltres sempre sortim amb la intenció de guanyar, de cometre els mínims errors possibles perquè en aquesta categoria els errors es paguen i ningú perdona.
La clau de l'equip, com ja va passar la temporada passada, és la seva solidesa...
Sí, és cert que és un dels nostres punts forts. Tot i que no fem molts gols, estem tirant endavant els partits gràcies a això. Si hi ha alguna cosa que hem de fer durant la lliga, és mantenir aquesta característica. Ser un equip compacte.
El Sagnier és un camp, per característiques, molt peculiar. És una arma més?
Ja fa més d'una temporada que no perdem. Tard o d'hora aquesta ratxa s'acabarà, però volem que sigui al més tard possible. Sí que és cert que pel desplaçament, pel canvi de superfície o les dimensions, és un dels camps més complicats de la lliga. I com que ho sabem, sortim més motivats intentant que el Sagnier continuï sent un fortí i que els rivals, si pot ser, marxin sempre de buit.
Són prop d'una desena de jugadors que debuten en la categoria. Hi ha aquest punt de motivació també?
Si hi ha alguna cosa que tenim, és la il·lusió. La majoria de rivals ens guanyen per pressupost, per experiència, per recursos... Però està demostrat que posant-hi molta voluntat i il·lusió és molt difícil guanyar-nos. El dia que perdem aquestes característiques estarem morts. En empenta i voluntat nosaltres hem de ser líders.
Com ha viscut vostè personalment aquest canvi de categoria?
M'he adaptat molt de pressa en part perquè he tingut la sort que el mister, el Pedro Dólera, ha comptat molt amb mi. Les diferències més grans que he notat és que els rivals cometen pocs errors i, en canvi, si els comets tu et castiguen molt ràpidament i no els perdonen. I també les diferències de ritme, que, a còpia d'entrenar i jugar, t'hi vas acostumant.
Precisament, en la tercera divisió el que dominava vostè era el ritme...
Un cop hem arrencat, m'he adaptat perfectament. No em sento inferior al rival i sento que puc jugar de tu a tu.
El Prat és un equip amb jugadors semiprofessionals, que tenen altres feines a banda del futbol i que s'enfronten a alguns equips professionals. Què suposa enfrontar-s'hi?
Ho agafem amb la màxima il·lusió perquè és difícil poder compaginar-ho tot. Gràcies a la il·lusió fem més viatges, dormim poc però tot ho compensa. No és un sacrifici, som uns privilegiats.
L'inici del Prat pot ser degut també al factor sorpresa, com passa a molts equips que acaben de pujar?
Sí que és cert que potser quan ets un equip nouvingut no et tenen tan en compte. El que passa és que si la cosa va bé i anem aconseguint punts, els rivals aniran més conscienciats i amb més respecte. Al final, també és una qüestió de temps que els equips et tinguin més vigilat perquè a mesura que passen les jornades hi ha més informació perquè t'estudiïn.
L'equip ara és setè, a dos punts de la promoció d'ascens, havent passat un terç de lliga. Es replantegen l'objectiu de la permanència?
Quan arribem als 45 punts ja pensarem en altres nous reptes. Això no vol dir que nosaltres mai no renunciem a res des del principi i que cada partit sortim a guanyar. Després el temps ja ho dirà.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.