2a divisió FEF

GERARD PUIGORIOL, ‘PUTXI'

“En voluntat i il·lusió, hem de ser els líders”

El Prat és setè classificat, a dos punts de la promoció d'ascens, després de guanyar al Rico Pérez

“Competint com ho estem fent, tenim possibilitats sempre”, admet Putxi

Gràcies a la il·lusió fem més viatges, dormim poc però tot ho compensa. No és un sacrifici, som uns privilegiats

Entre les sor­pre­ses que hi ha hagut en l'inici de lliga d'enguany a segona B hi ha el Prat. Els pota­blava, que aca­ben de pujar, han exhi­bit fia­bi­li­tat i tenen la zona d'ascens a només dos punts. Tot ple­gat, amb un equip en què hi ha molts debu­tants en la cate­go­ria, com ara el mig cen­tre Gerard Pui­go­riol, Putxi (Cal­ders, 6/5/1991), que, després de sobre­sor­tir els últims cur­sos a ter­cera, s'ha estre­nat a segona B com un fix a la medul·lar dels del Baix Llo­bre­gat.

Han fet un inici de tem­po­rada per sobre de les expec­ta­ti­ves. S'ho ima­gi­na­ven, començar així?
El nos­tre objec­tiu des del pri­mer dia era evi­tar que­dar entre els cinc últims, i si alguna cosa s'ha vist fins ara, és que aquesta lliga és molt igua­lada i que, com­pe­tint com ho estem fent, des de la humi­li­tat i sense espe­cu­lar, tenim pos­si­bi­li­tats de sumar sem­pre.
Que hi ha igual­tat es va veure diu­menge pas­sat, en què van gua­nyar l'Hèrcu­les. La segona B és una cate­go­ria de mati­sos, oi?
Sí, d'entrada segur que ningú no apos­tava per nosal­tres i érem cons­ci­ents que era mot difícil. Vam sor­tir a gua­nyar i hem vist aques­tes set­ma­nes que els errors es paguen molt cars. Nosal­tres sem­pre sor­tim amb la intenció de gua­nyar, de come­tre els mínims errors pos­si­bles perquè en aquesta cate­go­ria els errors es paguen i ningú per­dona.
La clau de l'equip, com ja va pas­sar la tem­po­rada pas­sada, és la seva soli­desa...
Sí, és cert que és un dels nos­tres punts forts. Tot i que no fem molts gols, estem tirant enda­vant els par­tits gràcies a això. Si hi ha alguna cosa que hem de fer durant la lliga, és man­te­nir aquesta carac­terística. Ser un equip com­pacte.
El Sag­nier és un camp, per carac­terísti­ques, molt pecu­liar. És una arma més?
Ja fa més d'una tem­po­rada que no per­dem. Tard o d'hora aquesta ratxa s'aca­barà, però volem que sigui al més tard pos­si­ble. Sí que és cert que pel des­plaçament, pel canvi de superfície o les dimen­si­ons, és un dels camps més com­pli­cats de la lliga. I com que ho sabem, sor­tim més moti­vats inten­tant que el Sag­nier con­tinuï sent un fortí i que els rivals, si pot ser, mar­xin sem­pre de buit.
Són prop d'una desena de juga­dors que debu­ten en la cate­go­ria. Hi ha aquest punt de moti­vació també?
Si hi ha alguna cosa que tenim, és la il·lusió. La majo­ria de rivals ens gua­nyen per pres­su­post, per experiència, per recur­sos... Però està demos­trat que posant-hi molta volun­tat i il·lusió és molt difícil gua­nyar-nos. El dia que per­dem aques­tes carac­terísti­ques esta­rem morts. En empenta i volun­tat nosal­tres hem de ser líders.
Com ha vis­cut vostè per­so­nal­ment aquest canvi de cate­go­ria?
M'he adap­tat molt de pressa en part perquè he tin­gut la sort que el mis­ter, el Pedro Dólera, ha comp­tat molt amb mi. Les diferències més grans que he notat és que els rivals come­ten pocs errors i, en canvi, si els comets tu et cas­ti­guen molt ràpida­ment i no els per­do­nen. I també les diferències de ritme, que, a còpia d'entre­nar i jugar, t'hi vas acos­tu­mant.
Pre­ci­sa­ment, en la ter­cera divisió el que domi­nava vostè era el ritme...
Un cop hem arren­cat, m'he adap­tat per­fec­ta­ment. No em sento infe­rior al rival i sento que puc jugar de tu a tu.
El Prat és un equip amb juga­dors semi­pro­fes­si­o­nals, que tenen altres fei­nes a banda del fut­bol i que s'enfron­ten a alguns equips pro­fes­si­o­nals. Què suposa enfron­tar-s'hi?
Ho aga­fem amb la màxima il·lusió perquè és difícil poder com­pa­gi­nar-ho tot. Gràcies a la il·lusió fem més viat­ges, dor­mim poc però tot ho com­pensa. No és un sacri­fici, som uns pri­vi­le­gi­ats.
L'inici del Prat pot ser degut també al fac­tor sor­presa, com passa a molts equips que aca­ben de pujar?
Sí que és cert que pot­ser quan ets un equip nou­vin­gut no et tenen tan en compte. El que passa és que si la cosa va bé i anem acon­se­guint punts, els rivals ani­ran més cons­ci­en­ci­ats i amb més res­pecte. Al final, també és una qüestió de temps que els equips et tin­guin més vigi­lat perquè a mesura que pas­sen les jor­na­des hi ha més infor­mació perquè t'estudiïn.
L'equip ara és setè, a dos punts de la pro­moció d'ascens, havent pas­sat un terç de lliga. Es replan­te­gen l'objec­tiu de la per­manència?
Quan arri­bem als 45 punts ja pen­sa­rem en altres nous rep­tes. Això no vol dir que nosal­tres mai no renun­ciem a res des del prin­cipi i que cada par­tit sor­tim a gua­nyar. Després el temps ja ho dirà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.