futbol català
3a divisió
La llum al final del túnel
3a divisió. Després de dues operacions gairebé consecutives al genoll, el central Roger Bonet ha tornat i és una peça clau de l'entramat defensiu de la Pobla de Mafumet
De tot se surt. La trajectòria de Roger Bonet va quedar aturada en sec per dues operacions de genoll gairebé consecutives, però el vallenc s'ha recuperat de la millor manera. En aquest inici de lliga ha esvaït els dubtes i ja és un fix per a Martín Posse, i ha disputat els últims nou partits de titular. A més, ho va reblar amb un gol –el primer des del 7 de desembre del 2014– en el darrer partit contra el Santfeliuenc.
“Un dels meus objectius per a aquesta temporada era entrar des d'un inici en la dinàmica de l'equip i ho he aconseguit”, diu Bonet. “Estic molt satisfet, amb bones sensacions després d'una lesió que s'ha allargat molt”, hi afegeix. Les bones temporades que va fer Roger Bonet amb el juvenil del Nàstic en la divisió d'honor li van donar un lloc a la Pobla, amb 19 anys. Però un trencament als lligaments encreuats a l'abril el va fer estar sis mesos apartat. La Pobla va pujar de categoria i un cop recuperat, la temporada passada, va anar a parar –traspassat però amb opció de recuperació per als grana– a l'Olot. “Vaig començar a entrenar-me però quan feia dues o tres setmanes i ja estava a punt per tornar a jugar vaig tornar a notar molèsties.” El doctor Ramon Cugat li va recomanar que, tenint en compte la seva joventut, es tornés a operar. L'artroscòpia el va tenir alguns mesos més de baixa fins que va rebre l'alta a l'abril. “El que em sap greu és haver-me perdut l'oportunitat de jugar a segona B”, explica Ruxi; tant el club que el va cedir (la Pobla) com el que el va rebre (l'Olot) jugaven en la divisió de bronze, tot i que ell no va jugar cap minut.
La part bona
“Però la lesió també té coses bones perquè n'aprens moltíssim. Quan estàs lesionat passes gairebé a no existir. Ara veig companys que ho passen malament i empatitzes molt més amb ells”, admet el vallenc, que manté la il·lusió, de quan era juvenil, d'arribar al futbol professional: “No és el mateix tenir 19 anys que 21, però el meu objectiu és progressar i arribar com més amunt millor.”