El pitxitxi del grup tercer de segona divisió B, Boris Garrós, es desplaça cada dia des de Barcelona a Gavà per entrenar-se. Mitja hora d'anada i mitja hora de tornada. Hi ha un compromís i una despesa. Res que no sigui habitual en un futbolista d'una categoria semiprofessional que té una responsabilitat i una feina. La normalitat, però, s'acaba aquí, perquè a Gavà res del que està succeint últimament atén a la lògica. “El que està passant en aquest club és una animalada, la desestructuració és total i, després de mesos de promeses, ja no ens creiem a ningú.” Així de taxatiu és el mateix Boris, capità de l'equip, que aquesta temporada no ha vist ni un euro. Ell és un dels set jugadors de la plantilla que encara no han cobrat res de res. La resta, van percebre una mensualitat. I encara gràcies.

El dia a dia del club és complex, perquè el president, Manuel Maniega i l'empresari argentí Hugo Javier Grgona, que és qui havia de posar els diners i assumir el control de l'entitat un cop constituïda en SAE [la conversió està en stand by], es passen la pilota amb informacions que els futbolistes ja no es creuen. Mentrestant, els diners no arriben, l'equip no cobra i la multa per no presentar entrenador augmenta setmana rere setmana. “Nosaltres donem la cara cada diumenge i aquí fa setmanes que no ve ningú a donar-nos explicacions”, lamenta el mig ofensiu David Jiménez. El gavanenc, de fet, és un dels jugadors que va decidir abandonar la feina per centrar-se en el futbol, ja que el salari promès li permetia fer-ho. Però malauradament el club l'ha deixat amb un pam de nas.

El mateix li ha passat a Sascha.“Vaig decidir posar-me a estudiar, perquè la situació econòmica m'ho havia de permetre, però deixar la feina ha estat la pitjor decisió que podia prendre”, lamenta el davanter barceloní, que ha vist com els impagaments l'estan afectant en l'àmbit personal: “Enguany havíem d'estalviar, perquè la meva dona està embarassada. Per culpa d'això les coses se'ns han torçat i el que havia de ser l'any més important de la meva vida, s'ha convertit en un drama. No podem disfrutar de tot el procés com cal.” Tot plegat ha fet que la plantilla hagi decidit denunciar els impagaments a l'AFE ara que s'ha obert el termini. De fet, els set jugadors que encara no han cobrat cap de les tres nòmines són lliures per tocar el dos. Per ells, la solució de canviar d'aires és una llàstima, ja que en l'aspecte esportiu les coses els rutllen pou bé, però no poden evitar pensar a buscar-se nous horitzons davant la incertesa del seu dia a dia.

Boris ho explica de manera gràfica: “Aquí ningú no té diners ni estalvis per poder viure tot un any sense cobrar. Si la situació no s'arregla abans del desembre haurem de marxar.”