futbol
Derbi Reus-Nàstic
El derbi reprèn tendències
El Reus venç el Nàstic gràcies a un gol de Carbia (56') poc després que el visitant Molina fos expulsat (47')
L'equip roig-i-negre trenca la ratxa de tres derrotes i torna als llocs de fase d'ascens, mentre que el grana frena la reacció i es manté a la cua
REUS 1 NÀSTIC 0 LA POLÈMICA
NÀSTIC:Dimitrievski, Gerard Valentín (Uche, 82'), Xavi Molina, Suzuki, Mossa, Zahibo (Djetei, 50'), Tejera, Madinda (Jean Luc, 66'), Juan Muñiz, Ferran Giner i Àlex López. REUS:Edgar Badia, Benito, Atienza, Babic, Ángel, López Garai, Ramon Folch, Querol (Miramón, 66'), Jorge Díaz (David Haro, 72'), Fran Carbia i Edgar Hernández (Chrisantus, 87'). Es va reclamar un penal a cada àrea, el dels visitants just abans del gol de Fran Carbia GOLS:1-0 (56') Fran Carbia.ÀRBITRE:Cordero Vega.T.G.:Als locals Atienza i Ángel, i als visitants Zahibo i Madinda.T.V.:Dues grogues al visitant Xavi Molina (47').PÚBLIC:4.193 espectadors a l'estadi municipal de Reus.El derbi va fer tornar el Reus i el Nàstic a la dinàmica general de la temporada. El gol de Fran Carbia en el minut 56 va permetre a l'equip roig-i-negre tallar la ratxa de tres derrotes seguides i recuperar el lloc en la zona de fase d'ascens, i va condemnar els grana a un altre partit perdut, a frenar la reacció, que es queda en dues victòries, i a mantenir-se com a cuer, per sort encara a tres punts del divuitè. Després d'una primera meitat amb més ímpetu inicial del Reus, que el Nàstic no es va treure de sobre fins poc abans del descans, la primera acció destacada de la segona meitat va ser l'expulsió de Xavi Molina (47'), una circumstància clau a la qual es va sumar, poc després, el gol de Carbia. A partir d'aquí, el Nàstic, que ja en la primera meitat havia tingut poc protagonisme en atac, no va mostrar capacitat de reacció, ni amb els canvis ofensius de Vicente Moreno. El derbi, el primer de la història a segona A, va tenir més tensió que futbol sobre el terreny de joc i passió i ambient a les graderies. I, al final, l'alegria es va quedar a Reus, on continuen disfrutant d'una temporada inimaginable, mentre que la preocupació torna a créixer a Tarragona.
David Querol, d'extrem dret, va ser la principal novetat en l'alineació de Natxo González, amb Edgar Hernández com a referent ofensiu, Fran Carbia ben a prop seu i Jorge Díaz a la banda esquerra. Vicente Moreno, per la seva banda, va tornar a situar l'esquema que li va donar bons resultats en la victòria a Miranda de Ebro, amb un mig del camp poblat i format per Zahibo i Tejera en el doble pivot i Madinda, Muñiz i Giner davant seu. El Reus, més directe i amb menys combinacions que de costum, va buscar de seguida l'àrea del Nàstic i en el minut 5 va tenir la primera ocasió, un xut de Jorge Díaz que va obligar Dimitrievski a estirar-se per rebutjar la pilota. El partit era tens i intens, però poc brillant, amb poca continuïtat en el joc i moltes interrupcions. I més que n'hi hauria hagut si l'àrbitre no hagués mantingut el llistó de les faltes elevat, un fet que d'entrada no va agradar als locals. Amb el pas del minuts, però, van caure les primeres targetes grogues, que acabarien sent decisives. Les accions d'atac destacades eren més embolicades que virtuoses, com una rematada en semierrada d'Edgar Hernández després d'una passada de Carbia (13'). El mateix davanter centre roig-i-negre va ser objectiu d'un possible penal per una empenta de Mossa, molt protestada pels locals (21'). A cap dels dos equips se'l veia especialment còmode, el Reus sense gaire joc interior i el Nàstic amb poques oportunitats de fer mal en atac. De mica en mica, però, els visitants van apropar-se a l'àrea rival, aprofitant que els locals havien perdut gas en el joc vertical i no trobaven la manera de controlar-lo amb més pausa. El Nàstic es va estirar i en va treure algunes accions a pilota aturada, amb Juan Muñiz d'executor, que li van donar aire i que van fer patir una mica el Reus. La millor oportunitat dels grana en la primera meitat, però, no va ser en l'estratègia. Va ser una pilota llarga a Àlex López que el de Calafell va fer bona amb conducció i protecció. Edgar Badia va respondre bé al seu xut (38').
No se sabrà mai si la tendència amb què es va acabar la primera meitat –el Nàstic més a prop de l'àrea del rival, tot i que sense fer res de l'altre món– hauria tingut continuïtat en la segona, ja que de seguida va arribar l'expulsió de Xavi Molina. Querol va ser més ràpid i hàbil que ell avançant-se la pilota i caient quan hi va posar la cama el defensa grana, que va veure la segona groga. Un cop dur per a un Nàstic que no anava sobrat i que hauria de sobreviure a tota la segona meitat en inferioritat. El gol del Reus va estar a prop en una gran centrada de Jorge Díaz que ni Edgar ni Carbia van poder rematar (53') i, tot seguit, la resposta grana va ser una acció individual de Muñiz, que va entrar a l'àrea i va caure entre defenses locals. Els tarragonins van demanar penal (55'). I, en l'acció següent, Folch va obrir a la banda per a Benito, que va fer un bon control i una millor centrada que Fran Carbia, sol i de cap, va rematar a gol. Moreno, que havia fet entrar Djetei per recompondre la defensa, va buscar la reacció amb Jean Lluc i Uche, però l'equip es va mostrar impotent fins al final, més enllà d'alguna centrada més o menys intencionada, i ni tan sols va poder fer patir un Reus que, al contraatac, va tenir ocasions per sentenciar, sobretot de Miramón, de Querol i de Chrisantus, que, en l'afegit, va perdonar el segon, amb tot a favor, després d'una passada de la mort d'Alberto Benito.
ARRENCADA LOCAL
El Nàstic no es va treure de sobre el major ímpetu del Reus fins poc abans del descansPOCA CONTINUÏTAT
El Reus va tenir més ocasions que el rival en un partit amb més tensió que jocIMPOTÈNCIA
L'equip grana, malgrat els canvis ofensius, no va mostrar capacitat de reacció al finalBon ambient, amb algun incident
Estava previst que l'estadi del Reus presentés un ple absolut, però finalment van quedar algunes cadires buides. L'afluència final va ser de pràcticament 4.200 espectadors en un recinte amb capacitat per a 4.500. D'aquests, al voltant de 350 eren aficionats tarragonins, que van mirar de fer-se sentir enmig d'un ambient clarament favorable a l'equip de casa. El partit va ser tens sobre la gespa, sense arribar mai a la violència ni a les picabaralles, i a la graderia es va viure amb passió. Abans del partit hi va haver una picabaralla a l'exterior de l'estadi entre els sectors més radicals de les dues aficions, amb insults i algun llançament d'ampolles, però sense ferits ni detinguts.