El Castelldefels va amortitzant els seus fitxatges. El conjunt mariner va fitxar la setmana passada l'atacant Jordi Cano i el dia del seu debut només va trigar 17 minuts a marcar un gol. Va ser, a més, una diana important perquè va servir per esgarrapar un punt al Vilafranca a domicili, tercer classificat i un equip que volia retallar distàncies amb els dos conjunts capdavanters.

Jordi Cano va fitxar pel Castelldefels procedent de l'Europa. “Allà no vaig tenir gaires oportunitats, però és un club que per moltes circumstàncies es mereix estar més amunt en la classificació”, reconeix Cano, germà del capità escapulat Àlex i també del davanter del Granollers, Carlos. “Però marcant contra el Vilafranca em vaig treure un pes de sobre perquè vull demostrar que estic fet per jugar en aquesta categoria”, diu. Amb l'Europa, Cano va tenir poques oportunitats (uns 200 minuts en quatre partits, cap dels quals complet) i, a més, jugava en una posició que no era exactament la seva. “El fet de fitxar pel Castelldefels ha estat també perquè el Miki [Carrillo] ja em coneix. Vam ser rivals la temporada passada i ell juga amb extrems, amb la qual cosa a mi em va bé”, admet el jugador, que estava cridat a ser titular tot i haver-se entrenat amb el grup només una setmana. “Fins a cert punt, era lògic que comencés jugant perquè l'equip tenia moltes baixes. Estava preparat”, relata.

L'objectiu ara per a Cano és doble: d'una banda, aconseguir la permanència amb l'equip –el Castelldefels està tres punts per sobre de l'equip que marca el descens, l'Europa– i, de l'altra, afermar-se en la categoria. “D'alguna manera vull demostrar que l'Europa es va equivocar deixant-me marxar i vull tenir la confiança suficient per ser un jugador d'aquesta categoria”, afirma.