Al començament tothom ens prenia una mica com la ventafocs del grup però de seguida vam començar a sumar punts i ens vam situar en el primer lloc. Sempre hem estat entre els deu primers i fins ara al club estem contents. Ara veurem si ens podem reforçar una mica i fer una bona segona volta per intentar estar tan amunt com sigui possible.

Feia anys que no jugava en el grup 3, però sempre he seguit la segona B i com a català, amb més motiu aquest grup. No sorprèn. He jugat als quatre grups de segona B i gairebé sempre pugen equips del grup tercer i el quart. Aquests són els més competitius de tots. Potser hem sorprès nosaltres la resta.

Parlem clar. Un equip que ve d'una categoria superior parteix sempre com el rival a batre. Sobretot veient la plantilla que ha format. Això sí, en la segona jornada ens vam enfrontar a ells a casa i, tot i guanyar 2-0, ens va costar. De fet, hem perdut partits a casa, però dels equips més sòlids que han passat pel nostre estadi, el Llagostera és un d'ells. Veure el Llagostera en descens sorprèn tothom.

En aquest grup, i cada setmana els resultats ho corroboren, qualsevol equip pot guanyar a qualsevol. El Llagostera està en mala ratxa i potser sí que les necessitats que pugui tenir el fan ser més perillós. Tots els equips de la zona baixa pressionen i voldran sumar de tres en tres. Intentarem, però, posar-los les coses complicades i puntuar en un desplaçament que ja sabem que és difícil.

Sempre. A casa recordo que Manel ens va posar les coses complicades. Preparat com qualsevol altre partit i esperant amargar el matí al meu marcador i desitjar-li tota la sort a partir de les dues de la tarda de diumenge, un cop acabi el matx.

Quan era a Burgos tothom em preguntava pel Llagostera. Els deia que era un poble petit de la Costa Brava que gràcies a la família Alsina-Tarragó havia escalat diverses categories des de la regional. Té molt de mèrit pujar a segona A. Un cop a segona A tothom el coneixia.

Estic molt content. Fa jornades que aguanto amb quatre targetes, però és clar que no puc dir una altra cosa. El club i el tècnic em tenen confiança i jo em trobo molt a gust a l'Ebre.

Feia set anys que era a l'Espanyol i, tot i que m'oferien un any més, vaig decidir canviar d'aires. L'Osasuna era una bona opció, però no va anar del tot bé. Era jove i em va sortir l'opció del Cartagena, un equip amb aspiracions de pujar. Després vaig anar al Burgos, que acabava de baixar a tercera. Els set anys a Burgos els recordaré sempre, i és que hi va haver anys durs, però també de bons. Fa dos estius, tot i que era reticent a fitxar per un club novell a segona B i d'Aragó, la trucada d'Ander Garitano, el director esportiu, em va fer decidir. Vam arribar a un acord ràpid i aquest estiu vaig renovar dels primers, hi estic molt a gust. No em penedeixo de res.

Sí, ho segueixo tot. Fa onze anys que soc fora de Catalunya però estic al dia. Del Figueres, però també de la Jonquera, ja que conec molt l'Axel Vizuete; del Peralada, on també tinc amistats, i de l'Olot, ja que conec Calderé, que em va entrenar dos cursos a Burgos. Sempre hi ha excompanys i exentrenadors.

No m'hi capfico. Sempre fa gràcia jugar a prop de casa perquè vindran la família i els amics, però un cop al camp m'oblido de tot. Intento estar concentrat els 90 minuts i fer-ho tan bé com sigui possible.