Aquesta setmana hem aprofitat l'ensopegada del Peralada amb una bona victòria al Nou Sardenya contra l'Europa, al contrari que la setmana passada, que vam perdre dos punts contra el Santfeliuenc i vam deixar escapar una bona oportunitat per agafar més distància. Satisfet tant personalment com col·lectivament.

Costa molt, això. No pensem en ratxes i només ens concentrem a afrontar el següent partit de la millor manera. Sabem que no hi ha rival fàcil i que com que el Manlleu i el Santfeliuenc ens ho van posar difícil, aquesta setmana el Vilassar ens ho posaran igual o més complicat. Cada partit és un món i una batalla per vèncer.

Estic molt content. És el meu rècord, ja que a tercera o a segona B mai no havia fet tants gols i ja supero els registres de la temporada passada amb el Peralada, que en vaig fer 21. Espero fer-ne més, per ajudar l'Olot a guanyar més partits i pujar a segona B. Aquesta setmana en vaig poder fer quatre, però va costar més del que la gent pensa superar l'Europa.

En vaig fer dos de cap, un amb la dreta i un amb l'esquerra. Vaig estar tres setmanes sense marcar i fallant alguna ocasió clara, però en l'últim partit em va entrar tot. Quan al davanter li passa això la pilota entra amb la tíbia, amb el cul o amb l'orella [riu].

Els amics i la xicota sempre em feliciten. Igual que quan no marco... Sempre s'alegren per mi.

Estic en un gran moment, és evident. Estic seguint la mateixa trajectòria que durant la segona volta amb el Peralada [va fer quinze gols]. De vegades, però, estàs bé físicament i mentalment però no entra la pilota. El millor és no obsessionar-se i tenir tranquil·litat, quan fas gols i quan no.

Ni he parlat amb el meu representant ni ell m'ha trucat. Ell sap que estic molt content a Olot i ja vaig dir que acabaria la temporada al club, amb l'objectiu de pujar de categoria. Prefereixo fer quinze gols i pujar que fer-ne 30 i no pujar. Estem al bon camí i no volem defallir.

Quan baixes de categoria, el club i l'afició perden una il·lusió i se'ls ha de tornar. Fer un bon equip per pujar i tornar a il·lusionar era clau i ho vam fer de seguida amb bon joc i bons resultats. Ara ja no renunciem a res i volem el premi gros, el títol de lliga i l'ascens.

Guanyar el Vilassar... Això a curt termini. Si no, pujar a segona B.

En Bertu Fernández em va entrenar dos anys i mig a Girona, com a infantil i cadet. Estava molt a sobre meu ja que sabia que tenia qualitats i les havia de treballar. També el vaig tenir el meu primer any a Cassà. Em va trucar amb 19 anys i em va donar molta confiança. És una gran persona i un gran entrenador. L'Arnau Sala i en Xavi Punsí a Figueres em van acabar d'ensenyar moviments, posició al camp, etcètera.

No és l'espina, però sí que tinc ganes de fer un bon any a segona B. Quan hi he jugat he fet algun bon partit però no m'ha acabat d'acompanyar el gol. Hi ha entrenadors que si no fas gol en posen un altre. A segona B, m'ha faltat algú que confiï en mi. Evidentment el gol és la clau i també m'ha mancat això a segona B.

Els dos equips estem fent molt bona lliga. Vam començar bé i mantenim el nivell. Ara el Peralada ha punxat tres setmanes, però queden quinze partits i hi ha molta tela per tallar. Queda molt i l'Ascó i el Vilafranca també estan allà.

M'avinc molt amb Sergio Álvarez a dins i fora del camp i l'Uri ja el coneixia de l'etapa a Llagostera. Som tres davanters molt diferents i això ens ajuda als tres. Uri sap llegir molt bé el partit, rebre la pilota i interpreta molt bé. Sergio és més d'àrea, rematador. Jo intento buscar forats, la desmarcada, pilotes rases, etcètera.

M'agrada estar alegre. Sóc feliç, amb la família, la meva xicota, els amics i el futbol, la meva passió. M'aixeco, esmorzo, intento dinar bé a casa i sempre visc pel futbol, em cuido i penso en futbol.