L'estiu passat el màxim golejador del grup 10 de tercera catalana, Patxi Areitio, va estar uns quants dies pendent del mòbil, amb el cuquet a la panxa i aquell neguit de qui espera notícies importants. Algú li havia de trucar. El telèfon, però, no sonava. “Un company meu del Catalònia em va comentar que el Santfeliuenc de tercera divisió havia preguntat per mi, així que jo estava a l'expectativa”, rememora el madrileny, que veient que l'espera s'estava allargant va decidir passar a l'acció. Estava de vacances, amb l'oceà Índic i les Filipines a l'horitzó, però havia d'esvair els dubtes. Si era veritat el que li havien comentat, l'oportunitat de jugar en una categoria com la tercera divisió no l'havia de deixar escapar. Com que no li trucaven, qui va agafar el mòbil va ser ell. “Vaig demanar al meu entrenador el telèfon de l'Andrés [González], vaig parlar amb ell i vam acordar que estaria una o dues setmanes a prova”, explica el futbolista de 29 anys, que tan bon punt va tornar de vacances va anar a Sant Feliu de Llobregat a fer-se un lloc en una categoria tres esglaons superior a la categoria en què havia jugat. González li va concedir l'oportunitat.

Aquell moment en què Patxi va agafar el mòbil va ser l'inici d'una etapa en què està gaudint com un nen petit. El futbolista madrileny ja ha disputat 23 partits a tercera divisió i ha marcat quatre gols, tres dels quals en l'últim mes. Tot plegat ha contribuït al bon moment del Santfeliuenc, que a diferència de les últimes campanyes enguany és a la zona còmoda de la classificació. Si li ho haguessin dit fa uns mesos hauria esclatat a riure. Al davanter blanc-i-blau l'oportunitat de jugar a tercera divisió li va arribar amb 28 anys –n'acaba de fer 29– i sense un passat regular en el món del futbol. Quan va acabar l'etapa de juvenil al Soto Alcobendas madrileny, Patxi va deixar el futbol. “Vaig marxar a estudiar a Birmingham (Anglaterra) i ja no vaig tornar a tocar cap pilota fins als 24 o 25 anys”, relata el davanter, que llavors es va instal·lar a Barcelona, on compaginava els estudis d'un màster amb alguns entrenaments amb el CP Sarrià. De seguida li va sorgir una oportunitat laboral a Xangai i allà va jugar “amb alguns equips potents de la zona”. Després de tancar la seva etapa a la Xina, Patxi va tornar a Barcelona i llavors, per primera vegada, va tenir continuïtat en un equip. “L'any passat va ser el primer en molt de temps en què vaig poder dedicar-me amb regularitat al futbol. A més a més, al Catalònia hi havia un grup molt bo i el tècnic, Toni Gálvez, va confiar en mi”, explica l'ara davanter del Santfeliuenc, que a tercera catalana es va fer un tip de marcar. Els 36 gols amb què va tancar la temporada ho testimonien.