He estat tota la vida al Lleida. Vaig arribar al club amb onze anys, i n'hi vaig passar disset, fins que vaig decidir marxar l'estiu passat, així que serà un partit clarament especial. Em fa molta il·lusió tornar.

Ho he estat pensant. Tot aquest temps he utilitzat el vestidor local, i són set anys al primer equip entrant al mateix vestidor. Ara, en comptes de girar a l'esquerra, giraré a la dreta, serà una cosa diferent, però tampoc no serà estrany, perquè tot i ser de l'Alcoià, formo part del Lleida.

Els meus amics i la meva família gairebé estan més il·lusionats que jo. Tothom vol venir al camp. Mira, la gent que m'estima em vol donar suport i, tot i haver estat seguidors del Lleida sempre, per un dia hi aniran en contra [riu].

Sí, serà maco. Ara ells estan molt bé, sobretot a casa, on tenen uns números boníssims que els han convertit en un dels millors locals de la categoria. Tot i això, nosaltres també estem molt bé.

Hi estic molt a gust, des del primer moment tant el mister com el Joma [el preparador físic, que també estava al Lleida] m'han obert les portes de bat a a bat i, a més, m'hi he retrobat excompanys com Barreda i Mario. El club és fantàstic en tots els aspectes, no ho sabia, però és el que acumula més anys a segona B, i això demostra el nivell de l'entitat. Espero que això es tradueixi en un ascens.

Sí, ja hi havia coincidit dues temporades. Quan vaig decidir marxar de Hong Kong vaig tenir algunes propostes més, però quan em va trucar el Toni ni m'ho vaig pensar.

Hi deu haver molta gent que mereixi pujar, però jo tinc una espineta clavada d'haver jugat tres play-off en què ens van eliminar de manera molt cruel. Pel que fa al Toni, que he de dir que sempre té els equips a dalt, no sé quan serà, però segur que un dia pujarà a segona A.

Doncs no va ser com esperava. L'entrenador comptava amb mi, però no vaig fer el pes al president, i allà és ell qui decideixi qui juga, així que no vaig tenir protagonisme. En tot cas, em quedo amb l'experiència personal de viure uns mesos en un país fantàstic i d'haver millorat l'anglès.

No, això ja és aigua passada. Em porto bé amb totes les persones que rodegen el Lleida. No guardo rancúnia a ningú, ni cap a l'Albert [Esteve], ni cap al Jordi [Esteve], ni cap a la Montse [Balaguer]... Vaig marxar d'aquella manera perquè les circumstàncies eren les que eren, però no tinc res en contra de ningú.