3a divisió
El juvenil que ho aturava tot
Quan tenia setze anys, el porter Manu Martín impressionava els davanters del Sabadell, aleshores a segona A, amb les seves aturades
El porter s'ha refet de voltar i s'està consolidant a Castelldefels
En el Sabadell del futbol professional no hi havia rastre de cap jugador del Vallès Occidental. L'entitat arlequinada havia pujat a segona A però ho havia fet escapçada per sota perquè el seu futbol de base s'hi va posar més tard. Per això, que un porter sabadellenc com Manu Martín (1995) estigués perdut entre tants intents d'abordar un futbol de base d'elit com ara el del Madrid o el de l'Espanyol, va ser un fet beneït per a l'entitat. Amb setze anys impressionava amb les seves aturades els davanters del primer equip, com ara Manu Lanzarote o Nabil Baha, que s'exclamaven de les seves habilitats –“ho atura tot”, deien–. Però el ball de la propietat i de la direcció esportiva va provocar que Manu marxés lliure al Sant Andreu i comencés a voltar per equips de la tercera divisió amb una continuïtat relativa, fins que al Castelldefels ha trobat estabilitat. Diumenge tornarà a evocar el seu passat intentant aturar-ho tot als davanters arlequinats, en aquest cas del Sabadell B.
Amb la llengua fora, Manu Martín es llançava, s'aixecava i tornava a reaccionar als xuts de davanters professionals. Amb setze i disset anys, el sabadellenc va fer un màster al costat de De Navas i Nauzet, i a mesura que agafava fons físic començaven a florir els seus grans reflexos. Tant va ser així que es va acostar a la titularitat amb Lluís Carreras en alguns moments de la temporada 2012/13 (va anar sis vegades convocat), tot i que sempre per lesió dels seus companys. Amb tot, el seu gran valedor va ser sempre el president Joan Soteras, que va comprendre les dificultats familiars que tenia i el volia ajudar com a estilet sabadellenc d'un equip mancat de referències de casa. La sortida del president, enmig d'un remolí institucional amb baralla contra la propietat, va tenir un efecte col·lateral: que ningú es va preocupar de Manu Martín i el porter va sortir de la Creu Alta per la porta del darrere. El Sant Andreu, on va acabar fent una gran temporada en la divisió d'honor juvenil, va ser el seu següent destí, d'on també es va endur un bagatge de quatre partits a segona B. Amb el descens a tercera, mig curs al Sant Andreu, mig al Terrassa, fins que va recalar al Castelldefels, on s'està mostrant com un dels porters més en forma de la categoria. Manu, que ha deixat la porteria a zero en dos dels tres últims partits, intentarà abaixar la persiana contra el seu exequip, el Sabadell B, en plena lluita per la permanència.