Doncs sí, la veritat. Vaig arribar a casa, no tenia ni gana, i vaig tornar a mirar el partit perquè l'estaven fent per la televisió... Devien ser els nervis. Benvinguts siguin. Però ara toca tornar a la normalitat.

És molt important sobretot per al nostre futur. La gent cada cop creu més en nosaltres i això ja no s'atura. Però hem de tenir ben clar que toca tenir els peus a terra, perquè s'ha vist que és a base de treball i de constància que pots arribar on somies.

A veure, està clar que l'èxit és guanyar títols. Però s'ha de ser realistes del context en què estem, que és el futbol femení estatal, i fa anys ningú hagués dit que un club de la lliga arribaria a unes semifinals de la Champions. I nosaltres ho hem fet, amb treball, creure en el que fem i també s'ha de dir, amb sortejos favorables. Però això és esport, tot costa moltíssim, i l'equip cada cop és més competitiu i creix molt ràpid.

El creixement es veu sobretot en el dia a dia, independentment que després es guanyin títols o no i s'escapi la lliga o no. L'any passat ja vam créixer molt, enguany continuem i si es fan les coses bé, està clar que competiràs sempre i al final els èxits acabaran arribant. Però també hi ha uns rivals que treballen i lluiten pel mateix.

Bé, no s'ha d'oblidar que la temporada passada, tot i que vam estar a un gol de passar, el PSG va ser molt superior al llarg dels 180 minuts i el resultat, va ser també molt curt pel que es va veure. Veurem què passa enguany, tot i que crec que no hi tanta diferència. El PSG encara ha crescut més i ha canviat d'entrenador, però també crec que nosaltres som molt millor equip que l'any passat i hem guanyat molt amb jugadores de fora que ens han permès donar un pas pel que fa a qualitat competitiva. Però som realistes. Ho intentarem però és molt difícil.

Segur que hi haurà una motivació fins i tot més gran i també pot servir per afrontar l'eliminatòria amb més confiança. Dependrà de com comenci tot.

No hi ha límit. L'avantatge del que estem fent és que com no hi ha límit, sempre treballem per millorar. Si algun dia arribéssim a guanyar la Champions, després ja podria existir una baixada, però fins que no arribes al sostre, només es tracta d'anar pujant i pujant cada cop més.

Tot el que es va viure no fa res més que continuar donant-nos força per assolir els nostres objectius. I també pot servir de cara als mals moments o per les decepcions, per recordar que amb treball es poden assolir moments com el de dimecres.

Crec que és positiu que el duel es disputi en menys d'un mes. Si a més a la lliga ho fem bé, la gent s'enganxarà i crec que encara vindrà més gent, perquè són unes semifinals. Les jugadores han fet mèrits perquè així sigui i es pugui arribar a una xifra històrica.

Crec que algun dia arribarà. Però primer s'ha d'omplir el Mini i llavors, que la directiva decideixi si s'ha de donar un pas més endavant. De moment, jugar al Mini ja és un plaer i un orgull, i a les jugadores les motiva molt.

Precisament per això vaig donar festa a l'equip per l'endemà del partit. L'entrenament hagués estat dispers i hagués servit de poc. Ara toca el Tacuense i som conscients del que ens juguem, ja tocarà pensar en l'eliminatòria contra el PSG.

Per això tocarà posar molta atenció a tots els partits. I no serà fàcil, perquè en qualsevol moment podem ensopegar. Però serà el pa de cada dia fins al final de temporada. I a Tenerife ens estaran esperant encara amb més ganes, després del que hem fet a Europa.

Volem guanyar-la. Si després l'Atlético fa les coses millors, doncs tocarà felicitar-lo. Però pensem en positiu i buscarem superar-les d'aquí al final.