El manual de la segona B diu que un par­tit de final de tem­po­rada entre aspi­rants a la sal­vació serà de tot menys bri­llant. Ahir, el Gavà i l'Hos­pi­ta­let van excel·lir en aquesta teo­ria sig­nant un empat lleig, ple de tar­ge­tes, lesi­ons i afe­gits eterns. El vir­tu­o­sisme va que­dar en l'èpica, ja que el matx es va resol­dre en el temps afe­git quan els ribe­rencs, ja amb nou juga­dors, s'havien pas­sat 75 minuts per davant en el mar­ca­dor. Ales­ho­res, Pla va esta­blir un empat dramàtic per a les seves opci­ons de sal­vació i que sig­ni­fica aire pur per al Gavà, que té la per­manència a dues victòries.

Els de Mena van sor­tir millor que el seu rival amb diver­sos apro­pa­ments: el més clar va ser un ser­vei de Boris que es va esta­ve­llar a la fusta. La tònica gene­ral va ser un par­tit molt físic i amb molta lluita, però va ser Teo qui va escla­rir el pano­rama amb un xut ajus­tat al pal de Cra­vi­otto que va sig­ni­fi­car la pri­mera diana del par­tit.