El protagonista de la jornada
Instint forjat al carrer
Moha va ser clau en el triomf del Badalona a Sabadell: va entrar en el 52 i va fer les dues assistències
El jove mig ofensiu, que va començar a jugar de manera regular amb 14 anys, després d'arribar del Marroc, ha disputat 23 partits en el seu primer curs com a amateur
De jugar partidets amb els amics pels carrers de Nador a competir cada diumenge pels camps de segona B. D'una estampa a l'altra hi ha només sis anys de diferència. Cada carrera és un món i n'hi ha que van a ritme de vertigen. És el cas de la del mitjapunta del Badalona Moha, que tot i tenir només 19 anys ha anat cremant etapes molt ràpidament. Això és perquè el seu talent no ha passat desapercebut. El jugador nascut a Nador però instal·lat a Martorell ha encetat la seva etapa com a futbolista amateur tenint protagonisme en una categoria d'allò més exigent. A més, amb actuacions destacades com la de diumenge passat, en què va entrar al camp en el minut 52 i va ser determinant, ja que va ser l'assistent en els dos gols del Badalona contra el Sabadell. La victòria dels escapulats (0-2), de fet, va ser clau, ja que els manté en la quarta posició i els va permetre trencar una ratxa de quatre partits sense vèncer.
“Estic molt content amb la meva aportació a la Nova Creu Alta, però en realitat jo miro per l'equip, m'és igual qui faci les assistències mentre guanyem”, afirma el futbolista d'arrels marroquines, que comparteix objectiu amb els companys: “Jo vaig signar per dues temporades i m'agradaria complir el contracte a segona A.” De fe en el bloc, no n'hi falta. “Hem estat tota la temporada a dalt, aquest és l'any del play-off i ara no queda cap altra possibilitat que no sigui jugar-lo. Ens esperen quatre finals i no podem fallar”, diu Moha, que va arribar a Badalona per estar a prova i va convèncer Manolo González a l'estiu. En els mesos següents ha convençut tothom. “Jo em pensava que fer el salt del juvenil a segona B seria molt difícil, i al principi em va costar, però l'ajuda i la confiança del mister, sumades a l'exigència que m'he imposat, han fet que estigui jugant sent fidel a la meva personalitat. Ara espero seguir en aquesta línia,” reflexiona el mig.
L'asfalt, un valor diferencial
“Em costa Déu i ajuda trobar algú imprevisible, capaç de trencar un partit amb una acció diferencial... Queden pocs jugadors de carrer.” Aquesta és una afirmació recurrent entre els tècnics. Tenir aquell instint de qui s'ha forjat entre l'asfalt i la pols del carrer, amb tot, és un valor afegit per a Moha, que no va començar a jugar de manera regular fins que va arribar a Catalunya. “Al Marroc jugava amb els amics o en algun torneig amb el col·legi, i poc després de venir aquí em vaig apuntar al Martorell”, relata el marroquí, que posa en valor la tasca feta pels tècnics que ha tingut: “Tenia moviments assimilats del carrer, però no tenia conceptes tàctics adquirits i la feina dels entrenadors que he tingut aquí m'ha ajudat molt a créixer.”