[D]
0
1a femenina
BARCELONA - 18 abril 2017 2.00 h

ALEXIA PUTELLAS

jugadora del barça

“El PSG és favorit, però volem seguir fent història”

Putellas afronta el partit de Champions amb la il·lusió de continuar el bon paper del Barça a Europa i amb l'esperança de tornar a tenir el suport de l'afició

La vallesana veu amb optimisme el creixement del futbol femení i celebra que ara hi hagi jugadores referents

Mediàtica.
La blaugrana Aleixa Putellas és de les poques futbolistes que poden viure del seu talent esportiu a l'Estat espanyol. La de Mollet, a més, és una de les futbolistes de la lliga espanyola amb més seguidors a les xarxes socials –més de 90.000 seguidors a Instagram i més de 30.000 a Twitter i Facebook–, a més de ser imatge de la marca esportiva Nike.
A l'inici de curs, l'objectiu era fer un pas més a Europa. Ara és arribar a la final. Som el Barça i anirem a guanyar
Ens agradaria jugar al Camp Nou, però prefereixo jugar en un Miniestadi ple que en un Camp Nou buit
Quan una nena et demana una foto la veus amb ganes de voler ser com tu, i t'adones que alguna cosa està canviant
- BARCELONA

Quatre dies abans de l'anada de les semifinals de la Women's Champions League, Alexia Putellas (4 de febrer de 1994, Mollet del Vallès) repassa l'actualitat d'un Barça que està fent història. Després de Jennifer Pareja és la segona protagonista de la sèrie ‘Dones d'elit' realitzada en col·laboració amb El Punt TV a l'antiga fàbrica d'EstrellaDamm.

És una setmana històrica en la Champions. Com està?
Molt bé. Tenim ganes de jugar ja el partit, que comenci l'eliminatòria. Però no estic nerviosa.
El PSG les va eliminar la temporada passada a quarts de final. Tenen ganes de revenja?
No, anant amb ànims de revenja no crec que ens surti un bon partit. Hem de fer el nostre joc i intentar encarrilar l'eliminatòria.
Són optimistes?
És clar que elles són les favorites, fa molts més anys que nosaltres que competeixen a alt nivell, però és un partit de futbol i anirem a totes. Volem seguir fent història.
A principi de temporada, l'objectiu era superar els quarts de l'any passat o guanyar la competició?
L'objectiu era fer un pas més i arribar a semifinals.
Són conscients que han fet història?
No. Com a jugadora, tot el que has fet no ho gaudeixes. Crec que tot això es gaudeix quan et retires. Jo ara no penso si hem fet història o no. De fet, no vam tenir temps de gaudir la classificació, perquè el cap de setmana següent ja teníem un partit de lliga. No dona temps per a res.
Un cop són a semifinals, l'objectiu és gaudir o guanyar?
L'objectiu és arribar a la final, i sortirem al camp pensant en això. No perquè haguem complert l'objectiu que ens vam marcar a l'inici de temporada ara ens deixarem anar. Al contrari. Som el Barça i anirem a guanyar.
Mentre fan història a Europa, en la lliga viuen un frec a frec amb l'Atlético. Com veu les possibilitats de l'equip?
És una lliga molt interessant, perquè per sota també ens pressionen. Està sent una lliga molt competitiva, i això és molt bo. Ens fa millors jugadores. I estem molt ben situades.
Estaria bé que en un club en què l'equip masculí ha guanyat dos triplets, el femení ho aconseguís també.
És molt difícil. Ara per ara, tenim possibilitats en totes les competicions, però és molt difícil.
En el partit contra el Rosengard, al Miniestadi hi havia més de 7.000 persones, i segurament dissabte contra el PSG també estarà ple, però això són excepcions. Què es pot fer perquè els estadis s'omplin sempre?
Estem començant a ser ben vistes per Europa, la selecció espanyola també està començant a competir amb les millors, i l'afició també està creixent. Potser a can Barça costa més. De mica en mica estem tenint millors entrades, però és clar que ens agradaria que el Mini estigués ple.
Els agradaria jugar al Camp Nou?
I tant, és clar! Però prefereixo jugar en un Miniestadi ple que en un Camp Nou buit. El dia que omplim el Mini potser el club s'ho plantejarà.
Aquesta és la segona temporada que l'equip femení del Barça és professional. En què han notat aquest canvi?
La gent creu que només es nota en el sou, i és evident que el sou canvia, però el que més agraïm és tenir els mitjans per poder millorar i progressar. A la ciutat esportiva ho tenim tot. El Barça és un club gegant i tenim les millors màquines per recuperar-nos, a la Masia esmorzem i dinem, menjar sa... Tot suma.
El que no garanteix el fet de ser professional són títols, perquè el curs passat van quedar en blanc. Va ser una decepció?
Hauria estat una decepció si haguéssim arribat a final de temporada sense aspirar als títols. En la lliga vam arribar a l'última jornada amb possibilitats i vam arribar a la final de la copa de la Reina. Es va competir fins al final, però ens va faltar l'últim pas. Però això pot passar. El que no pot passar és que no competim, i el Barça sempre competirà.
El Barça femení ha viscut un canvi molt gran en poc temps: fa deu anys estava a segona divisió i ara està entre les quatre millors d'Europa.
Sí, i tot això va a més de manera progressiva, i ara està competint en totes les competicions. S'ha de fer pas a pas, consolidant-se a poc a poc.
I, gràcies a aquesta progressió, ara algunes de les millors jugadores del món juguen al Barça.
El Barça atrau molt, tothom sap com juga el Barça, i qualsevol futbolista gaudeix jugant aquí. Si a això hi sumes el fet que competitivament hem crescut, és un reclam
Ara sembla que el Real Madrid també apostarà pel futbol femení. Quina importància tenen els grans clubs en l'evolució?
És important tenir el suport d'un gran club, perquè costa menys mantenir el futbol femení.
Té ganes de jugar un clàssic?
Sí. Només amb el fet de ser culer ja en tens ganes, però fa força anys que jugo i fins ara no n'he jugat cap, i tampoc ha passat res.
A la lliga ja n'hi ha, de partits grans.
Sí, i tant. I cada cop són més complicats, perquè els equips tenen més nivell. Cada cop costa més guanyar.
Vostè és jove, però fa molts anys que juga. Va començar al Sabadell, després va anar al Barça, amb l'Espanyol va debutar amb el primer equip i va guanyar una copa de la Reina, va passar pel Llevant i el 2012 va tornar al Barça. No està gens malament, aquesta trajectòria.
Les circumstàncies han fet que hagi voltat d'un lloc a un altre, però totes les etapes m'han fet créixer molt.
Quan va començar a jugar al pati de l'escola ho feia només per diversió o ja sabia que volia dedicar-se a això?
Ni m'ho imaginava! No crec que en aquella època cap noia es plantegés dedicar-se a jugar a futbol aquí.
També ha anat fent carrera amb la selecció espanyola. Ja ha jugat un mundial, i aquest estiu hi ha un europeu. Com el plantegen?
És evident que hi ha grans potències, com França, Anglaterra i Alemanya, que fa molts anys que competeixen. Estic convençuda que competirem contra qui sigui al nivell que exigeix la competició, i segur que donarem una bona imatge.
Es marquen un objectiu determinat?
Guanyar el primer partit. S'ha fet una molt bona preparació, s'han guanyat tots els duels del 2017 i la gent es comença a il·lusionar per poder fer alguna cosa gran, però les jugadores no hem de pensar en això. Des de dins ho tenim clar, hem de pensar en el primer partit i anar pas a pas.
Ara està bastant més normalitzat veure nenes jugant a futbol, però quan vostè va començar no era habitual. Algú li va dir: “Alexia, deixa-ho, que el futbol és per a nens”?
No, ningú. A casa n'estaven entusiasmats, excepte la meva mare, que s'empipava perquè arribava amb les cames plenes de blaus [riu] i em deia que m'apuntaria al Sabadell, perquè el pati de l'escola era una selva.
Es va sentir exclosa en algun moment pels companys?
Mai. Segueixo tenint la mateixa colla d'amics i a vegades recordem que a mi m'escollien de les primeres. I sempre em recorden que, si perdia, m'enfadava molt.
En els últims anys, el nombre de llicències en el futbol femení ha crescut molt. Són conscients que és gràcies a vostès?
No ho penses, però quan ve una nena i et demana una foto, o que li donis la cinta del cabell o les botes... les veus amb ganes de voler ser com tu. És llavors quan t'adones que està canviant alguna cosa. I també hi ha nens que et demanen fotos... I t'adones que això està creixent molt, però que encara creixerà molt més, i que les que ara et demanen una foto seran les més beneficiades.
De petita tenia dones futbolistes com a referents?
De ben petita no, però d'adolescent ja sí, em fixava en Noemí Rubio. Ara de més gran m'ha agradat Louisa Nécib. Abans era molt difícil veure partits de futbol femení per la televisió.
L'objectiu del futbol femení és igualar-se amb el masculí? O això és impossible?
No crec que ens haguem de comparar, sinó que s'ha de complementar. Que t'agradi el futbol masculí no vol dir que t'hagi d'agradar el femení.
Ajudaria a potenciar el futbol femení que els futbolistes en parlessin, les vinguessin a veure...?
Segur, perquè ells arrosseguen una massa de gent molt gran, però és molt difícil, també pel calendari que tenen ells. I hem de dependre de nosaltres. Ajudaria, segur, però no és necessari. Qui es vulgui enganxar al futbol femení s'hi enganxarà igual.
Què s'ha de fer perquè el futbol femení tingui més visibilitat?
S'estan fent bé les coses i s'ha de seguir aquest camí. Hem de donar resultats, perquè, si no, no hi ha res, i donar espectacle. Tota la resta arriba sol. Qui ens anava a dir fa deu anys que hi hauria tres partits televisats cada jornada?
Fa anys, en la lliga femenina hi havia quatre equips catalans. Ara, el Sant Gabriel i el Llevant les Planes no estan a primera, i l'Espanyol està patint per mantenir-se. Com veu el futur del futbol femení català?
Confio i estic segura que l'Espanyol s'acabarà quedant a primera, per història i pel club. És un gran de la lliga per tot el que ha donat al futbol femení...Sense l'Espanyol no seria el mateix.
En altres països és habitual veure futbolistes que viuen del futbol. S'ha plantejat marxar?
Et passa pel cap, però estic al meu club, ho tinc tot, soc professional i això està creixent. M'agradaria marxar algun dia i viure altres experiències, però ara estic molt bé aquí.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Notícies

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)