El protagonista
Recuperant des del minut 0
Com a bon migcampista que posa l'equilibri en un equip, Pere Pons és una mena de termòmetre del Girona. El de Sant Martí Vell no havia estat del tot fi en partits anteriors, i l'equip tampoc. On acaba una cosa i on comença l'altra és difícil de definir quan un jugador té un pes tan determinant a la sala d'operacions. Pere Pons té virtuts que s'adiuen molt bé al patró de joc del Girona, i ahir les va fer destacar. A l'hora de recuperar pilotes, té un imant. I ahir se'n va fer un tip, perquè l'equip va saber contrarestar el joc del rival i es va dedicar a fer una pressió que li va permetre robar pilotes, molt sovint en terreny del Lugo. I en aquest camp, Pere Pons és un especialista i ho va demostrar.
El primer minut del partit va ser un exemple dut a l'extrem de l'exercici de recuperació de pilotes que va fer el Girona en la primera meitat. Pere Pons la va robar allà on més mal fa al rival que intenta sortir des del darrere. Va progressar fins a la frontal i, amb diverses alternatives –“potser m'hauria d'haver atrevit a xutar”, va dir després–, va decidir buscar Portu amb una passada a l'espai, ja dins l'àrea. Carlos Hernández la va voler tallar, i va acabar batent el seu porter, Roberto. El 0-1, tot just passat el primer minut, començava a aplanar el camí per als gironins. I va arribar, d'alguna manera, en una mena d'assistència –que probablement no consta en les estadístiques, perquè qui marca és un defensa que no ho volia fer– de Pere Pons, poc acostumat a fer passades definitives.
Formant un trio poc explotat fins ara amb Rubén Alcaraz i Portu, el jugador del planter es va sentir còmode i va robar moltes pilotes, especialment durant els primers 45 minuts, en què el Girona no només va marcar dos gols, sinó que va tenir ocasions per marcar-ne algun altre. I encara van ser més clares les oportunitats del començament de la segona meitat, com una de Sandaza després d'una altra gran recuperació del gironí. Amb el partit més madur, el Girona va anar perdent pilota i sobretot terreny, més endarrerit. Els de Machín ja no robaven tantes pilotes en zona avançada, i la feina de Pere Pons s'anava concentrant més a prop de la defensa que de la davantera. Però en va continuar fent. I, quan tot semblava tranquil, va arribar l'1-2, per unes mans d'Alcalá. Amb la modèstia que el caracteritza, Pere Pons es va atribuir part de culpa: “Se m'ha escapat la meva marca i l'acció ha acabat amb penal.”
Com a capità
Pere Pons va superar a Lugo els 3.000 minuts en la lliga. Fix per a Machín, que sempre que l'ha tingut de baixa ha reconegut que no té ningú més amb les mateixes característiques, el de Sant Martí Vell duia ahir el braçal. No és cap dels cinc escollits per la plantilla, però sense Richy, Felipe, Eloi, Granell ni Aday al camp, va ser ahir el capità. I, com és habitual, un dels líders d'un equip que va fer un cop d'autoritat. “Crec que tothom ha vist que estem molt bé físicament i mentalitzats. Hem guanyat amb autoritat i ara toca fer-ho a Montilivi.” Malgrat els entrebancs, l'equip té cada cop més a prop l'ascens a primera, el somni dels gironins de sentiment i trajectòria com Pere Pons.