En el minut 90, quan el partit, revestit de por de perdre per la transcendència dels punts, semblava abocat a l'empat sense gols, quan el Nàstic havia desaprofitat les seves dues grans ocasions i el Reus podia estar satisfet amb un punt que li permetia sobreviure i li adjudicava el goal average particular amb el seu gran rival, David Haro, al límit de l'àrea grana, va fer un canvi de ritme. Amb dues fintes, va penetrar amb una sorprenent facilitat enmig de la rereguarda grana i va fer l'assistència a Máyor, que l'havia seguit de prop, ben situat, i que no va desaprofitar la passada per batre Reina per baix. El gol, agònic, va fer esclatar la bogeria entre els jugadors i els aficionats roig-i-negres, que amb la victòria final respiren d'allò més alleujats. Després de cinc partits sense guanyar ni marcar, el triomf al camp del rival era l'oxigen que necessitaven. El Reus va deixar en silenci el Nou Estadi i els jugadors grana, abatuts per una derrota inesperada, en un partit d'elevada càrrega moral, que deixa el Nàstic molt tocat, una altra vegada en zona de descens, quatre punts per sota del Reus. El resultat hauria estat un altre si, en la segona meitat, Edgar Badia no hagués fet dues grans intervencions, la primera, increïble, en una rematada de cap de Perone, i la segona, més plàstica, en un xut d'Emana. El final, però, el que mana és l'encert en les jugades clau, i ahir el va tenir el Reus.

Juan Merino va utilitzar d'entrada el 4-2-3-1, si és que, amb Achille Emana al camp, amb llibertat entre la mitja punta i la ubicació avançada d'Àlex López, es pot definir clarament el dibuix tàctic. Natxo González, per la seva banda, va resoldre les baixes dels defenses Atienza i Ángel (amb molèsties durant la setmana, no van entrar en la convocatòria) fent tornar a l'onze inicial el central Melli i situant Miramón al lateral dret i Alberto Benito, que tornava a l'equip després d'un mes lesionat, a l'esquerre.

Prudència i ritme lent. I més interrupcions i tensió que joc a la gespa. La decoració de la posada en escena es va mantenir fins al descans. Amb temor de cometre errades, que podien ser decisives en un partit que es preveia amb pocs gols, més que no pas per respecte al rival, es trobava a faltar profunditat i atreviment en els dos equips. Només un parell d'acceleracions de Lobato, una de les quals després d'una pèrdua de pilota d'Olmo en què va conduir la pilota amb velocitat i va xutar massa centrat (17'), van donar verticalitat al Nàstic. El Reus, còmode amb la pilota als peus, encara que la fes circular lluny de l'àrea rival, només va provar de buscar l'àrea grana amb alguna pilota llarga, sense perdre mai la bona col·locació. El Nàstic, per la inèrcia del que juga a casa empès per un estadi ple, va viure en la primera meitat més a prop de l'àrea rival que el Reus. Però només va ser perillós en una acció que va acabar amb la pilota dins la porteria, invalidada per fora de joc d'Àlex López (7'), i en un xut de Tejera des de dins l'àrea atrapat per Edgar Badia, després d'una acció iniciada en una falta mal penjada (34'). Per al públic, l'entreteniment de la fase final de la primera part van ser les protestes per faltes intranscendents al mig del camp motivades per la intensitat defensiva dels dos equips. No es podien concedir espais ni deixar de lluitar cada acció.

Uns primers minuts en què el Nàstic semblava una mica més decidit, i l'entrada al camp de l'elèctric Jean Luc podien indicar que els grana volien accelerar el joc en la segona part, però el panorama va continuar més contemplatiu que atrevit. Els mals xuts de Muñiz i Tejera van ser tímids avisos d'un Nàstic nerviós. Va ser en un córner, servit per Tejera, que els locals van estar a molt a prop del gol. La rematada de cap de Perone, que es veia dins, va ser miraculosament salvada per Edgar Badia (70'). El Reus, mentrestant, havia trobat algun passadís, sobretot amb les internades dels laterals Benito i Miramón, però li faltava una mica per portar perill. Per exemple, a Querol li va faltar encertar en impactar la pilota després d'una bona centrada de Vítor (71'). A l'altra àrea, el Nàstic era una mica més perillós, tal com va demostrar Emana en un xut en bona posició poc després d'entrar a l'àrea, ben respost per Edgar Badia (80'). Eren els minuts de més desordre, de més anada i tornada del partit, i el Reus va tornar a arribar a l'àrea grana. Entre Mossa i Perone, atents, van evitar la rematada de Jorge Díaz després d'una gran acció de Máyor (82'). Els últims intents grana van acabar amb un gol anul·lat a Xavi Molina, un penal demanat per mans de Melli i un xut desviat de Barreiro, poc concentrat perquè es pensava que l'àrbitre li xiularia la falta que acabava de fer (88'). Ja només faltava el desenllaç, l'assalt del Reus al Nou Estadi en l'últim minut.