“Socis, a les sis quedem a l'hotel AC Gavà Mar, que hem de parlar del projecte.” Aquest és, més o menys, el missatge que el director esportiu del Gavà, Mario Barri, va fer arribar ahir a la massa social del club a través de les xarxes i d'alguns contactes de WhatsApp. Res oficial. Una trobada informal. Tan informal, de fet, que es va fer al hall de l'hotel, amb algun turista que s'ho mirava encuriosit, maleta en mà, mentre feia el check in. Hi van aparèixer una quinzena de socis. I també un personatge que no havia estat convidat: el president del club, Manuel Maniega, que és, al cap i a la fi, la persona que ha propiciat que s'hagi arribat a aquesta situació. La cosa no anava amb ell –anava contra ell–, però per si de cas, hi va treure el cap, entre curiós i controlador. S'ho va mirar des de la distància de la terrassa, això sí. Amb Hugo Grgona al seu costat, per si hi faltava algú a la festa. Uns minuts després va tocar el dos. Ho va fer amb un adeu irònic i un somriure més irònic encara, per no dir provocador. Un episodi que resumeix de manera molt fidedigna el que està sent el seu mandat: un despropòsit. La realitat sempre supera la ficció, i l'esperit d'Alfredo Landa va sobrevolar ahir el Llobregat.

La trobada va servir perquè Mario Barri, la persona que enguany ha portat un grup d'inversors mexicans al Gavà, desencallant l'atzucac dels impagaments, exposés quina és la situació actual del club. L'agent barceloní, representant de Boris, entre altres futbolistes, va estar acompanyat del representant dels empresaris mexicans, Hipólito Pérez. Ell és qui va portar el pes de la conversa. Ho va fer amb un marcat accent cubà. I amb la gràcia de la gent de l'illa. El tema a tractar, però, era molt seriós. Els empresaris als quals representa han posat 250.000 euros al club, Maniega els està deixant de banda, i ells no han vingut a Gavà a perdre diners.

“Quan vam arribar no sabíem ben bé el que hi havia, però hem aixecat la catifa i això és el que hi hem trobat”, va dir amb un to premonitori Pérez. Les xifres que va aportar fan feredat. De la situació idíl·lica amb què Maniega es presenta quan hi ha algú disposat a posar-hi diners –”tenim 100.000 euros de benefici”–, res de res. El club, de fet, està embargat per Hisenda, amb la qual cosa, per començar, hi ha un deute de 100.000 euros amb l'Agència Tributària. Ja és curiós. Els comptes del Gavà estan bloquejats i els jugadors no poden cobrar. Aviat farà dos mesos que els futbolistes no veuen la seva nòmina. Una situació que si no es desencalla i acaba a les mans de l'AFE podria portar més problemes encara a l'entitat. A tot això, s'hi ha de sumar més deute, que, quan acabi la temporada, pujarà fins als 550.000 euros. Per començar a fer-hi front, els inversors no poden comptar amb els recursos del club. Per exemple, Pérez es pregunta on van a parar els diners de les taquilles. És un misteri. Desapareixen sense deixar rastre. Aquesta és una de les moltes qüestions que, entre la parròquia blaugrana, ja fa temps que dura.

La pregunta que, tant Barri com Pérez, van allargar a la petita representació de socis va ser recurrent: “Per què heu aguantat tot això durant nou anys?” I ningú li va donar una resposta directa, però la van trobar en cadascun dels detalls de la conversa: si no hi ha massa social (prop d'un centenar de socis), no hi ha oposició. I sense res d'això ningú pot fer front a cadascuna de les males praxis que ahir es van descriure i que tothom ja fa molt de temps que coneix.

És per això que, a partir d'ara, el gran repte d'aquest grup inversor serà articular una oposició que faci fora el president al més aviat possible, perquè l'equip necessita fer front als deutes abans de final de curs. Tot plegat, amb l'ombra de la conversió a SAE, ja que el grup mexicà no mourà ni un dit si no es converteix en el màxim accionista. “Per què teniu tanta por de la conversió en SAE?”, va preguntar reiteradament Barri. “És que és millor això que esteu passant durant tants anys fins ara?”, va afegir.

El model que van explicar era clar: “El futbol, en aquests nivells, és negoci.” I Gavà és un lloc agradable per a qualsevol: un equip amb la segona B garantida, proper a Barcelona i amb possibilitats de construir una ciutat esportiva. Potencial per fer negocis. L'Ajuntament, a més, té la intenció de construir una escola de futbol internacional a Can Torelló i hi ha diversos grups de capital estranger interessats: “La vinculació d'aquesta escola de futbol al Gavà s'ha de fer a través de la SAE”, defensen, com un dels motius per a la conversió. “És que pot ser un model semblant al de l'Eibar, on els socis siguin els accionistes”, afegien. A banda d'això, el grup, fart de les mentides, vol netejar el club: “Necessitem transparència, cal una renovació completa, i ens agradaria que hi hagués un president i un vicepresident econòmic de la ciutat. I, al final, volem esperar el moment ideal en la categoria, sense presses, anar augmentant el fons del club per fer el salt al futbol professional.” Prometedor. Això sí, la cara B és esfereïdora: “Si la massa social no ho vol, no passa res. Però nosaltres hem posat uns diners i els recuperarem. Tenim documents legals que farien caure Maniega i, amb ell, el club.”