3a divisió
Convertits en dinastia
El Vilafranca repeteix promoció d'ascens per segona temporada consecutiva i s'aferma en la zona noble de la categoria
“Som un club familiar però alhora seriós”, manifesta el president, Joan Soler, ‘Giró'
El municipal de Vilafranca no és diferent de qualsevol camp de futbol català. Enmig d'un complex esportiu municipal, l'estadi està adornat amb publicitat de negocis locals sense més pretensions, té una gespa artificial on broten les boletes de cautxú i una cinquantena de nens que cada tarda s'apleguen per jugar a futbol. Els diumenges al migdia l'ambient que es respira no canvia, per molt que el Vilafranca s'hagi convertit en el tirà de la tercera divisió en les últimes tres temporades. L'equip, que històricament ha intercalat les categories regionals amb el patiment a tercera, ha passat a aconseguir la segona classificació consecutiva per a la promoció d'ascens a segona B.
“La clau és que és un club familiar on pots gaudir del futbol tranquil·lament.” Víctor Oribe va decidir quedar-se al Vilafranca malgrat l'oferta econòmica i el projecte que li oferien en altres indrets, de segona B i de tercera. Però la seva resposta va ser clara, es quedava. “Som un equip humil però alhora som seriosos. Paguem quan toca, respectem allò que hem promès i mantenim aquest ambient. I els jugadors estan a gust”, presumeix el president, Joan Soler, Giró. Arran de l'arribada de Joan Soler, el 2013, el club ha experimentat un gran creixement: tretzè en el primer curs del seu mandat, cinquè en el segon, quart en el tercer i, de moment, tercer aquest curs. “Hem continuat una evolució amb Iván Moreno i hem intentat millorar l'equip any rere any, sempre dins de les nostres possibilitats”, manifesta el president. El Vilafranca, amb Moreno –exentrenador del futbol de base del Nàstic–, ha ocupat el buit d'equips tarragonins en la tercera divisió (tret de la Pobla i l'Ascó, dos projectes totalment diferents, no n'hi ha) reforçant l'equip amb jugadors del Camp de Tarragona. “Els nois surten de la categoria juvenil i, si el Nàstic et descarta, hi ha pocs llocs per escollir. L'alternativa a la zona són equips de primera o segona catalana i allà és difícil escalar categories per arribar a ser professional”, manifesta Oribe. “Entre aquests jugadors de Tarragona, d'altres de la zona de Vilanova o Igualada i alguns reforços de Barcelona vam tancar la plantilla”, afirma Joan Soler. I l'equip ha mostrat un nivell molt alt: tota la lliga en promoció, des de la jornada 3.
I el futur?
El Vilafranca, doncs, disputarà per segona vegada en la seva història la promoció d'ascens. “La passada va ser rodona, excepte pel resultat: el Màlaga B com a rival, la visita del xeic Al-Thani, que coincidís amb la festa major, el fet històric de ser la primera vegada... Però vam despertar del somni en un tres i no res”, explica el president. “El que cal en els sortejos és sort. Les dinàmiques que tinguis o el bon joc no compten tant com el tipus de rival, el tipus de camp i jugades puntuals que es produeixen en el futbol”, hi afegeix. I si aquesta vegada continués progressant i es plantés a segona divisió B, el club tindria recursos per aspirar a jugar en la categoria? “Ni ens ho plantegem. Tenim un equip per afrontar un ascens però el club ara mateix no té els recursos per jugar a segona B. Això sí, faríem tot el que fos possible per aconseguir-los i poder afrontar una temporada a segona B.”